Tal dia com avui, fa 183 anys, a Prats de Lluçanès (Lluçanès) va esclatar la primera Guerra Carlina a Catalunya. A Madrid havia mort Ferran VII i la coronació de la seva filla Isabel II va provocar la sublevació dels partidaris de Carles –germà del difunt i oncle de la criatura–. La fractura ideològica, arreu de les Espanyes, era palesa. En un context europeu de revolucions i contrarevolucions, liberals versus conservadors, Isabel s'havia convertit en l'esperança dels liberals. Fins i tot abans de ser coronada. I els tradicionalistes s'havien concentrat al voltant de la figura de Carles, anomenat el Pretendent.

Però aquest conflicte tenia molts cantells, que es posaven en relleu en funció de les particularitats de cada territori. Al marge del conflicte Revolució versus Involució o, si es vol, Constitucionalisme versus Absolutisme, a Catalunya els liberals proposaven convertir Espanya en un Estat federal, regions que havien de tenir una relació simètrica amb el poder central. Mentre que els carlins defensaven el retorn a l'estatus anterior a 1714. Les Espanyes –en plural– dels Habsburg. Un model d'Estat asimètric. Una confederació de nacions que tenien un rei en comú i que formaven una pàtria comuna.

A Catalunya aquest conflicte, també, estava molt enverinat per les tensions entre la burgesia urbana i la pagesia rural. Des del segle anterior el sector agrari havia experimentat una progressiva dependència respecte a l'entramat fabril urbà, que havia provocat crisis dramàtiques en el camp català. El liberalisme es nodria de les classes mercantils urbanes, la burgesia que pastava la Revolució Industrial. I això explica per què el món agrari es va alinear en bloc amb la causa carlina. Fins i tot els jornalers sense terra. I explica, també, per què l'esclat de la guerra es va produir a Osona, una comarca molt poblada però bàsicament rural i agrària.

3 d'octubre del 1868 El cardenal que va plantar cara a Franco Marc Pons
2 d'Octubre de 1282 La conquesta de Sicília Marc Pons