Tal dia com avui de l’any 1905, fa 120 anys, a 2/4 de deu del vespre, un grup d’uns tres-cents oficials i sotsoficials de l’exèrcit espanyol assaltaven, saquejaven i incendiaven la redacció del setmanari satíric català ¡Cu-Cut!, situada al carrer Avinyó de Barcelona. Com a resultat d’aquell assalt, el conserge de la redacció va morir a causa d’un infart. Tot seguit, aquell grup d’incontrolats es van dirigir a la redacció del diari La Veu de Catalunya (en aquell moment, òrgan de premsa de la Lliga Regionalista), al carrer Cardenal Casañas, i també la van assaltar, la van saquejar i la van incendiar. Els saquejadors van justificar aquella acció per la publicació d’un acudit al setmanari ¡Cu-cut! que ridiculitzava els militars espanyols.

Aquells saquejos i incendis van provocar la reprovació dels veïns i dels vianants que havien contemplat aquella explosió de violència incontrolada. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, 26/11/1905), els militars assaltants van reaccionar agredint violentament els ciutadans que els recriminaven l'acció: "Al pasar los oficiales por la Rambla, donde había acudido numeroso gentío, hubo que lamentar varias colisiones; en una de ellas, en la Rambla de los Estudios, resultó herido en la cabeza, de un sablazo, un paisano llamado don Pedro Manyà, de cuarenta años de edad, siendo la lesión, al parecer, de pronóstico grave, recibiendo después otra herida en el dedo anular. También resultó herido en un ojo, Miguel Casaderrius".

Les autoritats espanyoles, lluny d’ordenar la intervenció dels cossos policials, van actuar amb una gran condescendència amb els agressors-saquejadors. La Vanguardia diu: "Habiéndose presentado allí el gobernador militar, general Castellví, y el gobernador civil, general Fuentes, arengaron á los oficiales y les ordenaron les siguieran hacia el Gobierno militar, donde el general-gobernador les aconsejó calma y prudencia, exhortándoles á que se retiraran á sus casas, como así lo hicieron". Pocs dies després, davant l’allau de protestes generalitzada, el govern espanyol va decretar la suspensió de les garanties constitucionals en territori català. Ni la policia ni la justícia espanyoles mai no van obrir una investigació.