Tal dia com avui de l’any 1414, fa 611 anys, a Barcelona, el Dietari de la Generalitat consignava la celebració de la Mare de Déu d’Agost. Deia “Dimecres, a XV d’agost, en Barchinona, Assumpció Beate Marie” i era el primer cop que s’esmentava documentalment en aquest registre. Segons la investigació historiogràfica, aquesta festa se celebrava des del segle IV als territoris de prèdica de l’Església ortodoxa (bàsicament, Imperi Romà d’Orient i regnes eslaus). Però, en canvi, no estava instituïda en el calendari litúrgic catòlic, molt probablement, des de la Renovatio carolíngia (segle VIII).
Quan el Dietari consigna aquesta festa per primer cop (1414), encara no se celebrava arreu de l’orbis catòlic. Fins ben entrat el segle XVI, no seria de celebració general arreu de Catalunya, i fins a la promulgació de l’Ascensió de Maria com a dogma de fe (1850), no seria una data assenyalada al calendari catòlic universal. La mateixa investigació historiogràfica sosté que Barcelona seria la primera ciutat de Catalunya i, molt probablement, de la Corona catalanoaragonesa que va instituir el 15 d’agost com a jornada festiva. Ho faria, fins i tot, abans que Tarragona, capital eclesiàstica de l’edifici polític catalanoaragonès.
La investigació antropològica sosté que l’Església catòlica va col·locar aquesta festivitat sobre una celebració pagana relacionada amb la fi de la tasca de la sega, la batuda i l’ensitjament del gra. En aquesta festa pagana, que es remuntaria al primer mil·lenni aC, l’ensitjament del gra —la culminació de la tasca— simbolitzava la garantia d’aliment fins al pròxim cicle vital, posterior a la tardor-hivern-primavera. S’agraïa a la “mare-terra” l’esforç per a transformar les petites llavors en espigues de gra i se l’acompanyava en el procés de repòs per a encarar amb èxit un pròxim cicle productiu.