Tal dia com avui de l’any 1565, fa 457 anys, el militar hispànic Pedro Menéndez de Avilés fundava el fort de San Agustín; que quasi dos segles després (1763) passaria a sobirania britànica; i pocs anys més tard (1777) es convertiria en la primera i única ciutat del continent nord-americà que ha estat catalanoparlant. L’any 1777, quan només era un petit però estratègic destacament militar, dirigit pel general Patrick Tonyn, va rebre un contingent de sis-cents colons menorquins que havien escapat de les duríssimes condicions a què estaven sotmesos a l’establiment de New Smyrna.
Efectivament, pocs anys abans (1768), el metge escocès Andrew Turnbull havia adquirit a la corona britànica un territori verge d’uns 5.000 quilòmetres quadrats (l’extensió aproximada de la vegueria de Girona) situat a uns dos-cents quilòmetres al sud de Sant Agustí. Turnbull aspirava a crear una gran explotació agroramadera, i va reclutar uns 1.500 colons de l’illa de Menorca, que des de la Guerra de Successió hispànica (1707) era un territori de sobirania britànica. Les dificultats per fer productives aquelles maresmes; i els incompliments i els maltractaments que Turnbull va dispensar als colons menorquins, van condemnar el projecte Nes Smyrna al fracàs.
Passats nou anys del primer establiment, els sis-cents supervivents menorquins van escapar en grup i van iniciar un llarg èxode fins al destacament de Saint-Augustine; que el professor Rasico —el principal investigador d’aquest fenomen social i cultural— ha categoritzat com la “primera marxa pels drets humans de la història de Nord-amèrica”. Aquells supervivents es van establir al voltant del fort perquè, tot i la duríssima experiència viscuda, no contemplaven el retorn a Menorca i es van convertir en el cos social majoritari de Saint-Augustine. Durant generacions, fins al tombant del segle XX, aquell col·lectiu va conservar i va transmetre la llengua catalana.
Imatge principal: Mapa del port i del fort de Saint-Augustine (1740). Font: Library of Congress.