Tal dia com avui de l’any 1945, fa 73 anys, Pierre Laval, Abel Bonnard i Maurice Gabolde arribaven a Barcelona. Laval havia estat cap del govern de Vichy —de l’estat francès titella dels nazis presidit pel mariscal Pétain— des de l’abril de 1942, i havia col·laborat intensament amb el règim nazi de Hitler en la detenció i deportació de jueus francesos als camps d’extermini del Tercer Reich. També havia col·laborat estretament amb els nazis alemanys en la deportació de treballadors francesos a les indústries de guerra alemanyes. Durant el seu mandat va rearmar la paramilitar Milice Nationale, que va perseguir implacablement la Resistència francesa. I Bonnard i Gabolde havien estat, respectivament, ministre d’Educació i de Justícia del govern de Laval.

Després del desembarcament aliat de Normandia (juny de 1944), el govern de Vichy es va traslladar a Alemanya. Però seria per poc temps. Onze mesos més tard (maig de 1945) les tropes aliades ja havien alliberat gairebé tot França i havien iniciat la conquesta d’Alemanya. Llavors, Laval, Bonnard i Gabolde van sol·licitar asil polític al règim de Franco. L’ambaixador espanyol a Vichy, José Félix de Lequerica, que cinc anys abans havia coordinat la detenció i la deportació del president Lluís Companys i del líder sindical Joan Peiró, i el confinament de l’anarquista Federica Montseny i de l’escriptor Max Aub, va gestionar discretament el trasllat de Laval, Bonnard i Gabolde des del castell de Sigmaringen (Baden-Württemberg) al de Montjuïc, a Barcelona.

Pétain i Hitler. Vichy, 1944 / Bundesarchiv

Laval, Bonnard i Gabolde no eren els únics col·laboracionistes francesos que havien estat acollits pel règim franquista. Segons la historiadora francesa Anne Dulphy, de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, entre 1945 i 1949 els ministres franquistes Gómez Jordana, Lequerica Erquiza, Bilbao Eguía i Aunós, que era de Lleida, van signar 13.471 permisos d’asil polític a francesos col·laboracionistes que havien estat acusats, jutjats i condemnats in absentia per crims contra la humanitat. Les pressions internacionals obligarien Franco a retornar Laval a Alemanya, des d’on seria traslladat a França. Allà va ser condemnat a mort i executat l’octubre de 1945. En canvi, Bonnard i Gabolde no serien mai extradits i moririen de vells a Madrid i a Barcelona, respectivament.

Imatge principal: Laval i Olberg, cap de les SS a França. París, 1943 / Bundesarchiv