Tal dia com avui de l’any 1931, fa 93 anys, Francesc Macià, fundador i líder del partit independentista Estat Català, arribava a Barcelona des de l’exili de Brussel·les. Macià, diputat a les Corts espanyoles, havia marxat a l’exili després del cop d’estat del general Primo de Rivera (1923) que havia posat fi a mig segle de règim constitucional (1874-1923). A l’exili havia guanyat un extraordinari protagonisme, simultàniament al desprestigi que erosionava els líders de la Lliga Regionalista (col·laboradors del cop d’estat de Primo de Rivera). Des de l’exili, Macià havia guanyat les simpaties de les comunitats catalanes a l’exterior pel projecte independentista i havia aconseguit posar la causa independentista en les portades dels principals diaris europeus.

Macià ja havia intentat, poc abans, el retorn. Havia estat durant la diada de la Mercè de l’any anterior, coincidint amb la descomposició del règim dictatorial. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 25 de setembre de 1930), Macià s’havia passejat per la plaça Sant Jaume, pel carrer Ferran i per la Rambla, acompanyat per Ventura Gassol (futur conseller de Cultura) i per Jaume Aiguader (futur primer alcalde independentista de Barcelona). I segons la mateixa premsa, havia estat aclamat per la multitud, que ja el considerava l’heroi que havia de conduir Catalunya cap a la llibertat. No obstant això, la policia espanyola, en una maniobra vergonyosa, el va expulsar i Macià va haver de retornar, momentàniament, a Brussel·les.

Quan va tornar, el 22 de febrer de 1931, es va lliurar a una activitat frenètica. El general Berenguer (el relleu de Primo de Rivera) havia convocat unes eleccions municipals que s’havien de celebrar el 12 d’abril següent i que havien de retornar l’estat espanyol a un règim de llibertats. Durant les setmanes immediatament posteriors al retorn, es va reunir amb diversos líders i va fundar la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya, formada per les formacions independentistes Estat Català (Macià) i Grup d’Opinió de Barcelona (Lluhí i Vallescà), i per les formacions federalistes Partit Català Republicà (Companys) i Joventut Republicana de Lleida (Torres), que guanyaria, àmpliament, aquells comicis i que conduiria a la restauració de l’autogovern perdut el 1714.