Tal dia com avui de l’any 1416, fa 607 anys, Ferran I, el primer Trastàmara al tron de Barcelona, retirava la seva obediència al pontífex cismàtic Benet XIII, més conegut com el papa Luna. D’aquesta forma, es trencava una relació política i religiosa que remuntava al Cisma de 1378. En aquell conclave cismàtic; les corones catalanoaragonesa, castellanolleonesa, francesa i escocesa; havien donat suport al nomenament de Climent VII, primer pontífex d’Avinyó i predecessor de Benet XIII. Per altra banda, el Sacre Imperi Romanogermànic, la corona anglesa i els principats independents dels Països Baixos i del nord d’Itàlia havien donat suport a Urbà VI, que governaria una part de l’Església des de Roma.

Benet XIII havia tingut un paper molt rellevant en la política catalana dels darrers monarques Bel·lònides (Joan I i Martí I). Després de la mort sense descendència legítima de Martí el Jove (1409) —hereu al tron—; va col·laborar amb Martí I en la tasca de legitimació d’un fill natural del difunt, anomenat Frederic d’Aragó-Rizzari. Però a la vigília de la cerimònia de legitimació, Martí moria misteriosament; i el papa Luna es desentenia del petit Frederic. L’endemà del funeral del rei, proclamaria el seu suport a la candidatura de Ferran de Trastàmara. I durant els dos anys que separaven la mort de Martí I i la resolució del Compromís de Casp (1410-1412), treballaria intensament per conduir Ferran al tron de Barcelona.

No obstant això, durant l’interregne català (1410-1412), el papa Luna ja havia perdut els suports internacionals. França, immersa en una guerra civil, l’havia expulsat d’Avinyó (1403); perquè el considerava un factor amenaçador i desestabilitzador. I la Corona castellanolleonesa se li havia girat d’esquena, perquè la cancelleria toledana havia canviat de bàndol i esperava obtenir un benefici dels progressos anglesos en territori francès. El 1416; Ferran I —l’únic que encara li donava suport— se sumaria al corrent general que reclamava la reunificació de l’Església; i, malgrat els serveis que li havia prestat per obtenir el tron, l’abandonaria a la seva sort. El papa Luna es va refugiar al castell de Peníscola, on moriria set anys després (1423).

D’altra banda, Ferran I moriria inesperadament i misteriosament tan sols tres mesos més tard (Igualada, 2 d’abril de 1416). Alguns historiadors contemporanis sostenen que Ferran va morir enverinat, probablement per ordre dels dirigents del partit urgellista —l’aristocràcia feudal partidària del derrotat Jaume d’Urgell—; o, fins i tot, per ordre del papa Luna.