Tal dia com avui de l’any 1505, fa 517 anys, a Salamanca (corona castellanolleonesa), el rei Ferran II de Catalunya i Aragó (vidu d’Isabel I de Castella i Lleó) i el seu gendre Felip d’Habsburg (espòs de Joana, mal anomenada “la Boja” i hereva al tron de Toledo) signaven un acord que tenia el propòsit d’evitar un conflicte que hauria abastat la totalitat dels dominis peninsulars de la monarquia hispànica. En aquella concòrdia, Ferran i Felip es convertien en cogovernants de la corona castellanolleonesa. Ferran aconseguia anar més enllà de la condició de regent que li havia reservat la difunta Isabel en el seu testament; i Felip assolia la codirecció del regne que en cap cas estava contemplada en les últimes voluntats de la difunta reina.

Ferran, tot i la seva llarga carrera política i militar com a consort d’Isabel I, no tenia partidaris entre les classes dominants de la corona castellanolleonesa. La gran majoria de les classes aristocràtiques castellanolleoneses haurien volgut que, a la mort d’Isabel (1504), Ferran es retirés a la corona catalanoaragonesa. Aquest mateix estament de poder aspirava a fer efectiu, rigorosament, el testament d’Isabel, que nomenava Joana com la seva única hereva. Però, a causa dels problemes de salut mental que, ocasionalment, afectaven Joana, estaven disposats a lliurar el poder efectiu a Felip, tot i la seva condició d’estranger, bàsicament per impedir que Ferran, aprofitant l’estat de la seva filla, usurpés el govern del regne.

En canvi, Ferran tenia molts partidaris als països de la corona catalanoaragonesa. Tot i el fosc episodi de la detenció i empresonament dels Colom i el xantatge a què van ser sotmesos per renunciar a les Capitulacions de Santa Fe (1500); Ferran comptava amb un partit molt ampli i molt dinàmic format per les classes mercantils catalano-valencianes i la seva extensió als ports de l’Andalusia atlàntica, de les Canàries i de la colònia Hispaniola. Aquest corpus social ja havia estat el promotor del matrimoni de Ferran i Isabel (1469) i, en aquell moment, estava molt compromès en la consolidació de la unió dinàstica i en els viatges i negocis que es promovien des de l’Andalusia atlàntica, des de les illes Canàries i des de la colònia de la Hispaniola.