Tal dia com avui de l’any 1712, fa 311 anys, a Barcelona, moria el comerciant, polític i historiador Narcís Feliu de la Penya i Farell, que havia estat una de les figures més destacades de la Revolució austriacista de 1705. Feliu de la Penya havia estat empresonat durant l’onada repressiva desplegada pel virrei Fernández de Velasco contra persones i institucions dissidents del règim borbònic. A Barcelona, a Reus i a Mataró —principals centres fabrils del país— hi havia importants nuclis de contestació al règim de Felip V per la prohibició de comerç amb Anglaterra i els Països Baixos, en aquell moment els principals socis comercials de Catalunya. I a la Catalunya interior, els productors agroramaders de matèria primera destinada a elaboració/confecció i exportació de draps i d’alcohols havien creat importants focus de dissidència.

Feliu de la Penya formava part de l’elit mercantil de Barcelona, juntament amb personalitats com Arnold Jager, l’exportador neerlandès naturalitzat català i ciutadà honrat de Barcelona, que, pel seu origen i per la seva activitat, va ser durament represaliat i presentat com a públic escarment pel règim borbònic. Feliu de la Penya havia estat el fundador de la Companyia Mercantil de la Santa Creu (1680), destinada al comerç internacional amb les potències atlàntiques i la primera iniciativa d’aquestes característiques a Catalunya i a l’edifici polític hispànic. I havia estat un observador privilegiat en les negociacions entre Felip V i les institucions catalanes, en les corts que el proclamarien comte de Barcelona (1701). Feliu de la Penya havia escrit que aquelles corts “havien estat les millors que mai havien negociat els catalans”.

Feliu de la Penya va morir el 1712, quan les potències de l’aliança internacional austriacista ja negociaven amb les monarquies borbòniques francesa i hispànica la fi del conflicte, i quan la Guerra de Successió als camps de batalla peninsulars ja s’havia començat a inclinar a favor del bàndol de Felip V. Va morir amb 70 anys, una edat molt avançada per l’època, i no va viure ni el setge ni la caiguda de Barcelona. No obstant això, va deixar constància escrita dels fets que van conduir a la Revolució austriacista de 1705 i a la Guerra de Successió hispànica (1705-1714/15). Amb Feliu de la Penya se’n va anar el representant més destacat del corrent ideològic i econòmic anomenat projectisme català, sorgit durant la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), la màxima del qual era “Catalunya, l'Holanda de la Mediterrània”.