Tal dia com avui de l’any 1724, fa 299 anys, a Madrid; el rei Felip V —el primer Borbó hispànic—, abdicava formalment i coronava el seu fill i primogènit Lluís, que regnaria com a Lluís I, i que seria popularment anomenat “el rei de les festes”. Segons les fonts documentals, després de l’abdicació, Felip V i la seva segona esposa Isabel de Farnese (madrastra de Lluís) van seguir governant de facto des del palau de San Ildefonso de la Granja, situat en un paratge boscós a vuitanta quilòmetres al nord de Madrid; mentre que Lluís I —que tenia setze anys— i la seva jove esposa Lluïsa Isabel d’Orleans —que en tenia quinze—, regnaven des de la cort de Madrid, però tan sols es dedicaven a organitzar i a celebrar festes.

Lluís va tenir una vida efímera però molt polèmica. Quan va ser coronat, era conegut com un dels millors clients dels prostíbuls de més mala reputació de la “Villa y Corte”. Des de la primera adolescència, sovint s'escapava de les fèrries mesures de seguretat de palau, i amb els seus amics de la cort —fills del servei o de nobles cortesans— freqüentava aquests establiments. En diverses ocasions, la Guàrdia Reial l’havia localitzat allitat amb una prostituta o amb algun dels seus amics de la colla; i per a evitar que el retornessin a palau, escapava i es produïen corredisses que eren àmpliament comentades per la població de Madrid. Quan aquesta conducta va transcendir fins a les cancelleries, Lluís de Borbó es va convertir en la riota de totes les corts d’Europa.

El regnat de Lluís també va ser molt efímer i polèmic. La seva jove esposa i cosina patia un trastorn límit de la personalitat, que es va intensificar després de la coronació. Segons les fonts documentals, Lluïsa Isabel es presentava totalment nua a les recepcions oficials; netejava els vidres de palau amb la seva roba interior; i orinava i defecava als passadissos i a les sales de la cort. Lluís va demanar al seu pare la reclusió de la seva esposa, però poc després, el jove rei va emmalaltir, oficialment de verola i extraoficialment d’una malaltia venèria; que, en qualsevol dels casos, el va conduir a la mort en tan sols set mesos (31 d’agost de 1724). En canvi, Lluïsa Isabel, que l’havia cuidat fins a l’últim alè, sorprenentment no es va contagiar de la verola.