Tal dia com avui de l’any 1705, fa 317 anys, en el context de la crisi política i econòmica que conduiria a la revolució austriacista al Principat (agost, 1705), el rei Felip V —el primer Borbó hispànic— imposava, per decret, Francesc Ignasi Huguet com a primer fiscal de la Reial Audiència de Catalunya. Segons les Constitucions de Catalunya, jurades per Felip V en les Corts de 1702, la provisió d’aquest càrrec havia de ser per insaculació (sorteig) entre una terna de candidats proposats per les principals institucions de govern del país. Per optar a insaculacions (provisió de càrrecs públics), les Constitucions de Catalunya consideraven imprescindible que el candidat fos ciutadà honrat de Barcelona (l’elit plebea de la ciutat), membre de l’estament nobiliari català o de les jerarquies eclesiàstiques del país.

Huguet no complia els requisits per ser insaculat i, encara menys, per ser elegit. Però el que pesava era la parcialitat dels Huguet, que tenien una llarga tradició familiar de col·laboració amb l’aparell hispànic, sobretot en episodis de conflicte amb Catalunya. L’avi de Francesc Ignasi havia venut provisions als hispànics de Felip IV, que havien massacrat la població civil catalana entre Tortosa i Barcelona, que havien estat derrotats a Montjuïc i que s’havien refugiat a Tarragona (novembre, 1640 - gener, 1641). El pare de Francesc Ignasi havia participat en la repressió contra “els barretines” (una rèplica de la Revolució dels Segadors, 1688). I Francesc Ignasi havia estat el redactor de les interlocutòries criminals contra els presos polítics austriacistes a Barcelona, durant l’etapa de crisi prèvia al conflicte (1701-1705).

Felip V va enviar una missiva al virrei Fernández de Velasco que aquest va fer seguir a la Generalitat; desestimant la petició de les institucions catalanes de cessar, a dreta llei, Huguet. Felip V i la seva cancelleria s’havien proposat situar els seus partidaris en els llocs estratègics de l’aparell judicial català, per no repetir el ridícul que havien fet al cas Jager (1702-1704). En aquell cas, els jutges borbònics havien intentat la confiscació i expulsió d’Arnold Jager, comerciant neerlandès naturalitzat català, amb categoria de ciutadà honrat. Jager havia estat denunciat per mantenir intercanvis comercials amb els Països Baixos i amb Anglaterra, principals socis comercials de Catalunya, però que Madrid havia declarat enemics del règim borbònic. Les classes mercantils del país es van posicionar contra la Corona, i Felip V va haver de recular.

Quan el 9 d’octubre de 1705, els borbònics van capitular davant les tropes austriacistes que encerclaven Barcelona; Fernández de Velasco no va incloure els Huguet en la llista de borbònics que, en virtut a la capitulació, podien sortir de la ciutat amb la garantia de respecte a les seves vides. Van haver d’escapar disfressats.