Tal dia com avui de l’any 1640, fa 378 anys, els Tercios de Castilla que des del 1635 ocupaven militarment el Principat de Catalunya es lliuraven al saqueig i crema de la vila de Santa Coloma de Farners (Selva). L’acció repressiva estava motivada per l’assassinat de Miquel de Mont-rodon, la primera autoritat policial del règim hispànic a Catalunya, que havia tingut lloc a Santa Coloma de Farners dues setmanes abans (30 d’abril), en el context de la revolta popular contra els allotjaments forçosos de les tropes hispàniques a les cases de la població civil. L’escenari de profunda crisi econòmica i social i el comportament salvatge dels militars hispànics amb la població civil catalana havien provocat una onada general d’indignació i de rebuig contra aquesta mesura.

A principis d’abril del 1640, la vila de Santa Coloma s’havia negat a allotjar la quota de tropa hispànica que li havia imposat el virrei. En represàlia, el virrei Dalmau de Queralt li va imposar una nova quota, molt superior a la primera, de 1.056 soldats, que superava en nombre la població civil. El dia 30 d’abril, Mont-rodon es va personar a Santa Coloma amb un grup d’oficials reials i va proferir insults i amenaces contra la gent. Mentre era a la plaça assignant els allotjaments, un vilatà se li va encarar i Mont-rodon va respondre assassinant-lo amb un tret al pit efectuat a boca de canó. En aquell instant va esclatar un episodi de violència que se saldaria amb la mort de Mont-radon i dels oficials que l’acompanyaven, excepte un, que seria el que informaria dels fets.

Els Tercios de Castilla, obra d'August Ferrer Dalmau (2015) / Viquipèdia

Quan el virrei hispànic en va tenir coneixement, va ordenar que el Tercio de Leonardo Moles —el que havien previst allotjar a la força a Santa Coloma— arrasés la vila. Camí de Santa Coloma van arrasar Riudarenes. I un cop assolida la vila, la van trobar buida. Només hi havia la família de l’oligarca local Ramon de Farners, que va assenyalar les cases dels líders de la revolta. Les tropes hispàniques es van lliurar al saqueig, van robar tots els aliments i objectes de valor que van trobar i van cremar i enderrocar les dues-centes vuitanta cinc cases de la vila, excepte la del delator. Poc després, la detenció a Barcelona d’una persona a la qual es pretenia vincular amb aquells fets provocaria l’esclat del Corpus de Sang, que conduiria a la revolució i guerra dels Segadors (1640-1652).

Imatge principal: El Corpus de Sang, obra d'Antoni Estruch Bros (1907) / Enciclopèdia