Tal dia com avui de l’any 1578, fa 440 anys, Fernando de Toledo, virrei hispànic de Catalunya, prior dels hospitalers a Castella i fill il·legítim de la casa de Toledo, ordenava l’execució de Montserrat Poc, que entre el 1570 i el 1578 havia esdevingut el cap suprem del bandolerisme a Catalunya. Montserrat —llavors era un nom masculí— havia format amb els seus germans Joan i Pere una colla de bandolers a cavall que, en el seu moment de plenitud, havia reunit més de cent efectius. La colla de Montserrat Poc també era la més temuda del Principat, tant pels propietaris dels masos com pels comerciants que es desplaçaven als mercats i els funcionaris policials del virrei hispànic.

Tot i que no es té constància de l’origen de Poc, les fonts documentals apunten que va néixer molt probablement entre el 1520 i el 1528 en algun indret de la vegueria de Girona. Però l’inici i el desenvolupament de la seva activitat va ser, principalment, a la Catalunya central. Segons l’historiador Sebastià Bennasar, el gener de 1570 els homes de Toledo van capturar alguns membres de la colla mentre s’estaven armant en quadrilla. La resposta dels germans Poc va arribar l’abril del mateix any: van assaltar i matar al crit de “Muyren los traïdors” el comissari reial Pere Mateu, malgrat que estava protegit per una nombrosa comitiva armada, al camí entre Piera i Vallbona (Anoia).

Perseguida per les tropes del virrei i pels sometents del país, la colla d’en Poc va acabar refugiada al comtat de Foix, on la van encalçar fins a fer-la passar al Principat d’Andorra (1572). Durant anys, Poc va cometre dotzenes d’assalts, sempre emparat pel sector més humil de la població catalana, que hi veia un campió contra la repressió brutal i generalitzada desfermada pel virrei Toledo. El 1578, Poc, de qui se sospita que era epilèptic, després que el delatessin, va ser capturat, torturat, executat i esquarterat. L’escriptor castellà Lope de Vega (1562-1635) escriuria una comèdia biogràfica sobre el virrei Toledo representada al seu poble de naixement i titulada Mas mal hay en la aldegüela que se suena.

Imatge: Mapa anglès de Catalunya, de principis del segle XVII / Biblioteca Nacional de Catalunya