Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, les guarnicions militars espanyoles a Catalunya es rebel·laven contra els legítims governs de la Generalitat i de la República. Aquella rebel·lió militar s’havia iniciat el 17 de juliol a les guarnicions militars espanyoles del Protectorat del Rif (terç nord de l’actual estat marroquí); i el 18 de juliol havia saltat l’Estret de Gibraltar i s’havia propagat per totes les guarnicions militars de la península, excepte les situades a Catalunya; que no es rebel·larien fins el 19 de juliol. Segons la premsa de l’època, a la matinada del 19 de juliol, un destacament militar del quarter del Bruc, dirigit pel coronel Jiménez Arenas (que havia estat governador de Catalunya després de la intervenció de la Generalitat pels Fets del sis d’octubre de 1934); es va desplegar per les Rambles de Barcelona, disparant contra qualsevol persona que trobaven al seu pas.
Al cap de poques hores, les forces d’ordre públic lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt i Guàrdia Civil) i els milicians civils armats (de la CNT-FAI, d’Estat Català, de la UGT, de la Unió de Rabassaires, de l’Aliança Obrera i del CADCI), havien aconseguit fer recular els militars i els havien acorralat a l’interior del quarter de Drassanes i de la Capitania General. Durant aquella jornada es va lliurar una autèntica batalla urbana (com la del 6 i 7 d’octubre de 1934); però que, en aquest cas (19 i 20 de juliol de 1936), es resoldria a favor de la Generalitat. Barcelona seria l’única ciutat de la República que aconseguiria contenir i derrotar militarment els militars rebels. En aquella victòria hi va tenir un pes decisiu el sindicat anarquista CNT-FAI; que, en el moment en què es van iniciar els combats, va situar més de 3.000 homes armats als carrers de Barcelona.