Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, Niceto Alcalá-Zamora, president de la República espanyola, decretava la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions anticipades. Aquell decret posava fi a l’executiu format pel Partido Republicano Radical —de Lerroux—; la Confederación Española de Derechas Autónomas —de Gil Robles— i el Partido Agrario Español —de Martínez de Velasco—, que governava l’Estat espanyol des dels comicis generals de novembre de 1933. Aquesta coalició de partits de dretes i involucionistes s’havia presentat als comicis i havia guanyat les eleccions amb la promesa que liquidaria l’autogovern català, en aquell moment l’únic estat autònom de la República espanyola.

El 6 d’octubre de 1934, el president Companys havia proclamat l’Estat Català dins la República federal espanyola, que volia ser una forma de trobar complicitats en altres territoris històrics per a una nova arquitectura política de la República. La resposta del tripartit involucionista havia estat una guerra urbana a Barcelona; que s’havia saldat amb 74 morts, 252 ferits, més de 3.000 arrestats; i la detenció, empresonament, judici i condemna del govern de Catalunya. Després d’aquells fets, el govern central havia intervingut i buidat de competències la Generalitat; havia clausurat el Parlament; i havia cessat tots els alcaldes i regidors dels partits que havien donat suport a la proclama del president Companys.

Però el setembre de 1935 s’havia filtrat un cas de corrupció, que seria conegut com a Estraperlo i que afectava diversos membres del govern central en la instal·lació de ruletes fraudulentes en diversos casinos de territori espanyol. Aquest escàndol dinamitaria la coalició involucionista: el PRR de Lerroux —especialment afectat per l’escàndol—, seria abandonat per la CEDA de Gil Robles, que pretenia forçar unes eleccions anticipades per concentrar tot el vot de la coalició. Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts, però les eleccions generals de febrer de 1936, a Catalunya, les guanyaria el Front d’Esquerres, liderat pel president Companys des de la presó; i a Espanya, les guanyaria el Frente Popular (una coalició de partits d’esquerres).