Tal dia com avui de l’any 1898, fa 127 anys, a les proximitats de Santiago de Cuba (a l’extrem sud de la llavors colònia espanyola de Cuba), es lliurava la batalla de Lomas de San Juan, la qual enfrontaria els exèrcits nord-americà i colonial hispànic i que seria, proporcionalment al contingent que va ser derrotat (l’espanyol), la més sagnant de la III Guerra de Cuba (1895-1898). L’1 de juliol del 1898, a primera hora del matí, un cos de l’exèrcit nord-americà, format per 8.500 efectius i dirigit pel general William Rufus Shafter, va envoltar la posició espanyola de Lomas de San Juan, defensada per 800 soldats de lleva —dels quals un centenar eren catalans— i comandada pel general Arsenio Linares.

En aquella batalla es va posar de manifest que els oficials militars espanyols tenien un concepte antiquat de la guerra. El general Linares va concentrar el gruix de l’exèrcit espanyol (10.000 soldats) a les fortificacions de Santiago i va dispersar la resta dels seus efectius per diversos baluards situats al voltant de la ciutat —dotats amb guarnicions d’entre 500 i  800 homes. Aquestes guarnicions aïllades tenien la difícil missió de castigar l’avenç nord-americà perquè arribés el més desgastat possible a les muralles de Santiago. Però amb els avenços tecnològics militars del segle XIX, sobretot de l’artilleria, aquesta estratègia era obsoleta i inútil i feia dècades que se n’havia abandonat la pràctica.

L’exèrcit nord-americà va envoltar el baluard de les Lomas de San Juan i el va castigar amb foc de fusell i d’artilleria durant hores. Les trinxeres espanyoles, mal situades, es van convertir en rateres i al final de la jornada havien mort o havien estat ferits una part important dels soldats d’aquell baluard: 58 morts, 170 ferits i 39 capturats durant els combats. Dos dies més tard, la flota nord-americana enfonsava l’estol de guerra espanyol de l’almirall Cervera davant del port de Santiago i, tot seguit, el general espanyol Toral rendia la ciutat. Tot i això, Linares, posteriorment, va ser nomenat ministre de Guerra (1909) i va ordenar la lleva forçosa dels reservistes catalans a la Guerra d’Àfrica, la qual cosa conduiria a la Setmana Tràgica.