Tal dia com avui de l'any 1860, fa 157 anys, es lliurava la Batalla de Tetuan entre els exercits espanyol i marroquí en el context de les guerres colonials d'Àfrica. En aquella batalla, que va ser immortalitzada pel reusenc Marià Fortuny -i que ha estat sacralitzada per la historiografia nacionalista espanyola-, hi va participar un contingent de 466 voluntaris catalans procedents de Barcelona, Reus, Mataró, Tortosa, Granollers i Vilanova i la Geltrú. La victòria espanyola de Tetuan, dirigida pel general Joan Prim -també de Reus-, va ser l'inici d'una etapa d'expansió colonial que culminaria amb la dominació espanyola sobre el quadrant nord de l'actual Marroc.

El nacionalisme espanyol, històricament, ha presentat el cas dels Voluntaris com un paradigma de la implicació de la societat catalana amb el projecte nacional espanyol. Però el cert es que els Voluntaris -ni per nombre ni per rellevància- no eren representatius de res. Els Voluntaris eren un col·lectiu d'homes que formaven part d'una generació malaguanyada en les guerres carlines i en els intents de revifar-les a Catalunya. La majoria eren elements exclosos pel sistema productiu que no tenien cap més ofici que la milícia i cap més coneixement que la guerra. Les generoses pensions que el govern espanyol els va atorgar en acabar el conflicte confirmen el dibuix d'aquests perfils.

La majoria no sabien parlar castellà. Ni tan sols l'entenien. Però es va estimar que eren molt vàlids per a l'empresa que es proposava: eren persones amb un acusat esperit aventurer i una llarga experiència en els camps de batalla. El general Prim els va agrupar en un batalló: Primero de Voluntarios Catalanes, que va posar a les ordres de Victorià Sugranyes -també de Reus- i va uniformar de manera folklòrica. Els annals militars espanyols en glossen el valor i la destresa, decisius en les victòries en territori nord-africà. Però la societat catalana no ho va reconèixer així. I quan es van cridar les lleves forçoses per continuar la guerra, Catalunya va reaccionar amb un rebuig generalitzat que culminaria amb la Revolució de Gràcia.