Tal dia com avui, fa 174 anys, el general Van Halen -capità general de Catalunya- bombardejava Barcelona seguint les ordres del seu superior, el general Espartero, regent de la monarquia espanyola per la minoria d'edat de la reina Isabel II. L'exèrcit espanyol va llançar més de 1.000 projectils sobre la ciutat. El balanç del bombardeig va ser de 462 edificis parcialment o totalment destruïts, que representaven un 10% del parc immobiliari de la ciutat. I es va saldar amb 30 víctimes mortals, una xifra que no era proporcional a la devastació causada. Els dies abans més d'un terç dels 120.000 habitants que tenia Barcelona havien abandonat la ciutat.

El conflicte que va degenerar en el bombardeig venia de lluny. Dos anys abans Espartero havia guanyat als carlins la primera guerra (1833-1840). Ho havia fet amb el suport dels republicans -l'obrerisme vuitcentista- i amb la promesa -incomplerta- que reformaria una llei tributària que castigava especialment les classes més humils. Amb el país devastat i sense suports internacionals, Espartero va acabar signant un tractat amb la Gran Bretanya que li concedia un préstec milionari per posar al dia les soldades endarrerides dels militars. I en contrapartida li exigia la derogació dels aranzels que gravaven el tèxtil britànic. La ruïna anunciada de la indústria catalana.

La clau radicava en la matèria primera que els britànics obtenien de les seves colònies a un cost més baix. Els republicans catalans van predir el tancament de fàbriques i l'acomiadament de milers de treballadors. L'ambient estava molt encès. Però l'espurna que va fer saltar la revolta va ser el saqueig -protagonitzat per un grup de militars- dels comerços del carrer de l'Argenteria. Llavors la Milícia Nacional -un cos armat format per civils- va expulsar els militars de Barcelona. Van Halen va intentar -repetidament- negociar una sortida incruenta. Però la Milícia va votar la revolta, i Espartero va respondre amb la cita “Barcelona tiene que de ser bombardeada cada cincuenta años”.

Barcelona, en un mapa de l'any 1855

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat