Tal dia com avui, fa 636 anys, va néixer a Medina del Campo (Castella) Ferran de Trastàmara, el primer rei catalanoaragonès d'aquesta dinastia castellana. Va arribar al tron de Barcelona (1412) després de la mort sense successió testamentària del rei Martí I (1410) –l'últim de la dinastia creada per Guifré el Pelós cinc segles abans–. Ferran era el segon fill del rei de Castella Joan I i la seva dona, Elionor d'Aragó, germana petita dels reis catalanoaragonesos Joan I i Martí I, que a la vegada era la filla petita dels reis Pere III i Elionor de Sicília, els monarques de la plenitud catalanoaragonesa.
La seva elecció, però, com a rei successor va estar envoltada pel fet més polèmic de la història catalanoaragonesa de la centúria del 1400: el Compromís de Casp. En aquella conferència es van reunir tres representants per cadascun dels tres estats penínsulars de la confederació: el Principat de Catalunya i els regnes de l'Aragó i de València. Els estats insulars de les Balears, Sicília i Sardenya van ser marginats a propòsit, i es va argumentar que els electors del Principat actuaven en la seva representació. Es trencava –sorprenentment– l'aritmètica que històricament havia presidit les relacions i els equilibris entre tots els estats de la confederació catalanoaragonesa.
A Casp hi havia set candidats. El més proper al rei difunt era el príncep Frederic de Sicília, un nen de vuit anys que era fill natural del príncep Martí el Jove –l'hereu de Martí I que no havia sobreviscut al seu pare– i de Tàrsia Rizzari –una noble siciliana–, però els tres representants aragonesos, dos de valencians i un de català es van inclinar per Ferran. Hi va pesar molt la immensa fortuna patrimonial que aportava la seva dona, Elionor d'Alburquerque, anomenada a Castella la Ricahembra, que Ferran va utilitzar per intimidar amenaçadorament els rivals, per subornar els indecisos i per obsequiar els partidaris.