Tal dia com avui de l’any 1831, fa 190 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Domènec Matheu i Xicola, que durant la seva existència havia estat una de les figures més destacades de la creació i consolidació de la nació argentina. Matheu havia estat vocal -equivalent a ministre- (1810-1811) del primer govern independent de les Províncies Unides de Río de la Plata, sorgit de la Revolució de Maig (1810). I, posteriorment, va ser el quart president de la Junta Grande, el govern de la nova República que va succeir la primera Junta (1811).

Domènec Matheu havia nascut a Mataró l’any 1765; i està documentada la seva arribada a Buenos Aires durant la dècada de 1780. Va formar part de la comunitat catalanoparlant del barri de Montserrat, a la capital porteña, i es va dedicar als negocis d’exportació de matèria primera destinada a les fàbriques tèxtils catalanes, i a la importació d’indianes manufacturades als tallers de Barcelona. Durant aquella etapa (circa 1780 – 1810) va acumular una gran fortuna que el va convertir en una de les personalitats més riques i més influents de Buenos Aires.

L’any 1806 va participar en la creació de la milícia urbana Miquelets de Catalunya, creada pel tarragoní Grau i pel reusenc Bofarull, posteriorment rebatejada Miñones de Cataluña per imposició del virrei hispànic Liniers; i que tindria una importància cabdal en les guerres d’invasió britàniques (1806 i 1807) i en la guerra de la independència argentina (1810-1815). Matheu va ser tinent d’aquella milícia i el seu bateig de foc havia estat al Combat de Miserere (1806), que es va saldar amb la victòria catalanoargentina sobre les forces invasores britàniques.

Durant els anys immediatament anteriors a la revolució independentista, va formar una societat comercial amb Joan Larreu (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847), que seria vocal (equivalent a ministre de la primer govern independent) i creador de la primera flota naval de guerra argentina; i amb Martín de Alzaga (Aramaio, País Basc, 1755 – Buenos Aires, 1812), primer alcalde independent de Buenos Aires. Després d’haver ocupat la presidència de la Junta Grande (1811) es va dedicar exclusivament als seus negocis, i va ser un dels prohoms de la primera industrialització de l’Argentina.