Tal dia com avui de l’any 1470, fa 551 anys, a Dueñas (Corona castellanolleonesa), naixia Isabel de Trastàmara i de Trastàmara, primogènita de Ferran d’Aragó (en aquell moment hereu al tron catalanoaragonès) i d’Isabel de Castella (que, poc abans, havia estat apartada de la línia successòria al tron castellanolleonès). Ferran s’asseuria al tron de Barcelona a la mort del seu pare Joan II (1479), i Isabel al de Toledo després d’una sospitosa successió de morts de personatges que li obstaculitzaven el camí (1474). Ferran i Isabel van ser casats en secret, en una maniobra ordida pels seus respectius partidaris, el 19 d’octubre de 1469; i quasi un any després, els futurs Reis Catòlics assistien al naixement de la seva primogènita.

En el moment que va néixer no se li va assignar cap dret successori. A la Corona catalanoaragonesa hi havia una tradició instituïda que impedia les dones ser coronades com a reines titulars. I a la Corona castellanolleonesa, el rei havia nomenat hereva Joana, filla del rei i neboda d’Isabel. No obstant això, l’any 1474 (amb la coronació de la seva mare a Toledo) va ser nomenada hereva al tron castellanolleonès, condició que va perdre quatre anys després (1478) amb el naixement del seu germà petit Joan. Precisament el naixement del petit Joan, que es va produir mentre, a Barcelona, encara regnava el seu avi patern Joan II, impediria que, en algun moment, arribés a ostentar la dignitat d’hereva al tron catalanoaragonès.

Des de la seva primera joventut va ser convertida en una peça del tauler polític de la cancelleria hispànica. El 1490 (amb vint anys) va ser casada amb Alfons de Portugal, hereu al tron de Lisboa, que moriria prematurament l’any següent (1491) a causa d’un sospitós accident. Sis anys després (1497) la van casar amb el nou hereu portuguès Manuel, cosí del difunt Alfons i futur Manuel I. Però aquell matrimoni que, inicialment era un moviment més del tauler polític, adquiriria una extraordinària importància després de la inesperada mort de Joan, l’hereu dels Reis Catòlics (1497). El fill d’Isabel i Manuel, anomenat Miquel da Paz (1498), seria nomenat hereu de les tres corones peninsulars; però, tant la mare (1498) com el nadó (1502) van morir prematurament.