Tal dia com avui de l’any 1845, fa 176 anys, a Torí (llavors regne de Sardenya-Piemont) naixia Amadeu de Savoia, segon fill del rei Víctor Manuel II -l’unificador d’Itàlia- i de Maria Teresa d’Àustria-Toscana -rebesneta de l’arxiduc independent d’Àustria Carles d’Habsburg, candidat dels catalans en el conflicte successori hispànic (1701-1705)-. Amadeu de Savoia ocupava el segon lloc en la línia successòria al tron sardopiemontès, primer; i italià, després. No obstant això, Amadeu passaria a la posteritat com a rei d’Espanya (1870-1873). 

L’any 1868, el general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870) -en aquell moment el militar més prestigiós d’Espanya i el líder polític del Partit Progressista- va comandar l’anomenada Revolució Gloriosa, que culminaria amb el destronament i desterrament de la reina Isabel II, acusada de corrupció, nepotisme i diversos escàndols familiars i polítics. En aquell moment, també, el general Prim proclamaria que “els Borbons eren l’impediment més gran per a la democratització i la modernització d’Espanya”.

Destronada Isabel II, Prim va proposar a les Corts espanyoles una terna de candidats per ocupar el tron de Madrid. Però ell sempre va defensar la candidatura d’Amadeu. En aquest punt proclamaria que “els Savoia, a diferència dels Borbons, eren una nissaga reial moderna, culta i civilitzada”. El 30 de desembre de 1870, les Corts espanyoles votaven favorablement la proposta de coronar Amadeu, que seria el primer monarca de la història espanyola que proclamaria, exclusivament, rei d’Espanya. Aquell mateix dia, Prim seria víctima d’un atemptat. 

Amadeu I d’Espanya, va arribar a Madrid dos dies després d’aquell atemptat que li acabaria costant la vida al seu principal valedor. Sense la figura del general Prim, i amb l’amenaça colpista permanent dels sectors borbònics de l’exèrcit i del poder econòmic espanyols, no seria capaç de portar a la pràctica les seves polítiques reformistes; i, finalment, fart de la classe política espanyola acabaria renunciant a la corona. Durant la seva estada a Madrid, la seva esposa Maria Victòria contrauria la tuberculosi i acabaria morint poc després de la renúncia als 29 anys d’edat.