Tal dia com avui de l’any 1774, fa 247 anys, a Versalles, moria Lluís XV, que havia estat rei de la monarquia francesa (1715-1774); i que en assolir el tron havia assumit els títols del rei de França i rei de Navarra -que, tradicionalment, ostentaven els Borbons francesos des de la coronació d’Enric IV (1589)-. Però, en canvi, havia renunciat al títol de comte independent de Barcelona -que havien ostentat els seus antecessors Lluís XIII i Lluís XIV des del 1641. Lluís XIII havia estat nomenat comte de Barcelona quan les institucions del país li havien retirat aquest títol al rei hispànic Felip IV, durant la crisi i revolució dels Segadors (1640), que conduiria a la separació de Catalunya de l’edifici polític hispànic, i la seva constitució en un Principat independent (1641-1652).

Tot i que Lluís XIV havia estat el gran valedor de Felip de Borbó (Felip V) al tron de les Espanyes (1700), mai havia renunciat al títol de comte independent de Barcelona, que havia heretat del seu pare Lluís XIII (1643). Així, es dona la curiosa circumstància que entre 1705 i 1715, hi va haver fins a tres personatges que, de forma simultània, van ostentar el títol de comte de Barcelona: Lluís XIV, que el conservava per herència del seu pare Lluís XIII, i que es negava a cedir-lo al seu net, el primer Borbó hispànic; Felip V, primer Borbó al tron de Madrid, i que les Corts de Catalunya havien nomenat el 1701 i destituït el 1705, i Carles d’Hasbsburg, que l’ostentava legítimament per nomenament de les Corts de Catalunya l’any 1705.

Quan Lluís XV va assolir el tron francès, Felip V d’Espanya ja havia resolt a favor de la seva causa el conflicte successori hispànic (1701-1715), i el Principat de Catalunya (la forma baix-medieval i moderna del primigeni comtat de Barcelona) havia estat reduït a la categoria de simple província d’una Espanya unitària, absolutista, centralista i de fàbrica castellana. Per tant, havia estat el mateix règim borbònic el que havia convertit el títol comtal barceloní en un simple adorn sense cap mena de valor polític i, de retruc, sense cap mena d’interès per part dels monarques i de la cancelleria de Versalles. En canvi, Carles d’Habsburg, el darrer comte legítim de Barcelona, el conservaria fins que, a la Pau de Viena (1725), hi renunciaria a canvi que el règim borbònic espanyol rescabalés les propietats confiscades als austriacistes catalans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat