Tal dia com avui de l’any 1754, fa 267 anys, a Roma (llavors Estats Pontificis), moria Joan Torres i Oliva, sacerdot, professor de llengües i institutor dels fills de les oligarquies romanes de l’època. Joan Torres, nascut a Sallent (Bages) el 1674, havia arribat a Roma el 1717, acompanyant el bisbe de Guarda (Portugal) que, en aquell moment, s’incorporava a la cancelleria vaticana. Torres venia de París, on havia fet una misteriosa estada acompanyant un personatge anomenat Bastero i estretament relacionat amb la família de Ramon Vilana-Perles (el secretari d’estat de Carles d’Habsburg). A París -coincidint amb la Guerra de Successió hispànica- Torres hauria actuat com un espia al servei de la causa austriacista infiltrat en les entranyes de l’enemic.

La seva estada a Roma (1717-1754) és més coneguda: es va introduir en els cenacles de poder (va ser, entre altres coses, institutor dels fills del poderós condottiero Colonna), i va informar a la cancelleria vienesa de Carles d’Habsburg de tots els moviments que es tramaven al Castello de Sant’Angelo. En aquella època, la Guerra de Successió hispànica ja havia conclòs (1715), però durant les dècades de 1720 i 1730, la península italiana va ser el teatre d’operacions dels moviments de postguerra que efectuaven els vells contendents. El 1718 (l’any següent a l’arribada de Torres a Roma), l’arxiducat independent d’Àustria i el ducat independent del Piemont van bescanviar Sicília i Sardenya. I el 1735, el règim borbònic espanyol va ocupar Nàpols i Sicília.

Posteriorment a la seva mort, part de la documentació que havia generat va ser classificada i ordenada per Fèlix Amat de Palou i Pont, primer director de la Biblioteca Episcopal de Barcelona. Fèlix, fill d’una branca familiar dels Amat de Vacarisses (Vallès Occidental) empobrida i enfrontada -econòmicament i ideològicament- als hereus seculars representats pel borbònic virrei del Perú va mantenir una enigmàtica correspondència epistolar amb Torres, cosa que fa pensar que seria un dels seus contactes al territori. Curiosament, Fèlix Amat va estar sempre protegit per Josep Climent i Avinent, bisbe de Barcelona, defensor de l’ensenyament en català, i durament enfrontat amb l’aparell del règim borbònic a Barcelona, especialment amb el capità general Ricla.