Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945) i de l’ocupació alemanya de França (1940-1944); el policia espanyol Pedro Urraca Rendueles lliurava el president Companys als agents del quarter general de SIMP (Servicio de Información Militar y Policial); a Madrid. Companys havia estat detingut per la Wehrmacht el 13 d’agost anterior a la seva residència de Ar Baoul-Skoubleg (Bretanya-França ocupada); i havia estat catorze dies detingut i interrogat a la presó de La Santé, de París, per agents de la Gestapo i del SIMP.
El 28 d’agost, Companys -emmanillat i custodiat pel policia Urraca- va ser introduït en un tren i traslladat a Espanya. Tot i que, oficialment, Espanya i Alemanya eren dos estats diferenciats, ni el règim franquista espanyol va emetre cap ordre de detenció i extradició, ni el règim nazi alemany va autoritzar cap mena de trasllat. En el cas del president Companys, com en el d’altres personalitats catalanes republicanes detingudes pels nazis -per exemple Joan Peiró, secretari general de la CNT i exministre de la República-, la frontera que separava el Reich de Hitler i l’Espanya de Franco era totalment invisible.
El president Companys va ser espoliat, torturat, jutjat i condemnat en judici farsa; i, finalment, afusellat el 15 d’octubre de 1940. En canvi, el policia Urraca, conclosa la Segona Guerra Mundial, seria condemnat por confiscació de béns i a mort per la justícia francesa (1947), acusat de saquejar i assassinar jueus francesos i republicans espanyols. Però Espanya no l’extradiria mai. Seria condecorat per l’estat espanyol i hi treballaria fins el 1982, durant el govern constitucional del president Suárez.