Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i tres mesos abans de l’esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945), el Consell de Ministres del govern d’Espanya, presidit pel general Franco, trametia una missiva oficial a la seu central de la  Societat de Nacions (precedent de l'ONU) a Ginebra (Suïssa), comunicat que Espanya renunciava a la seva condició de membre d’aquell organisme internacional.

El telegrama que el règim franquista va enviar a la Societat de Nacions deia: “En nombre del Gobierno español, tengo la honra de comunicarle que España notifica por el presente telegrama su retriada de la Sociedad de Naciones, de conformidad con el artículo primero, párrafo tercero del Pacto. Firmado: Jordana, Ministro de Asuntos Exteriores”. D’aquesta forma, Espanya es sumava a Alemanya, Itàlia i el Japó, que havien abandonat la Societat de Nacions entre 1936 i 1938; i que, posteriorment, serien aliats en la II Guerra Mundial (1939-1945).

Tot seguit, el règim franquista va fer pública una nota de premsa que deia “No puede extrañar a la opinión pública española la decisión gubernamental (...), bien saben hasta que punto nos fue madastra la que pretende acoger a todas las Naciones en un pie de igualdad (...) se reunían (...) los sesudos y bien pagados ginebrinos para poner término a la “agonia del buen pueblo español” pisoteado por la bota fascista (...) aquel “pacífico pueblo” que asesinaba por el simple delito de ser gentes de orden y amantes de sus tradiciones y de su Patria”.

Conclosa la II Guerra Mundial (1945), les potències guanyadores van crear l'ONU, que recuperava i rellançava l’esperit de la Societat de Nacions. En aquell moment, Espanya va sol·licitar el seu ingrés, però els països fundacionals li ho van impedir. En aquella negativa hi va pesar, especialment, la col·laboració del règim franquista espanyol amb els règims nazi alemany i feixista italià, que havia quedat manifestament palesa, entre altres, amb l’abandonament de la Societat de Nacions (1939), secundant les potències totalitàries que encendrien l’espurna de la II Guerra Mundial.

Espanya no va ser admesa a l’ONU fins el 1950. I únicament ho va aconseguir gràcies a la intervenció de l’administració nord-americana, que va veure en el règim franquista un aliat per a contenir l’avanç del comunisme a Europa.