Tal dia com avui de l’any 2016, fa 5 anys, a Barcelona, moria Muriel Casals i Coutourier a causa de les ferides que, quinze dies abans (30/01/2016), li havia provocat un accident: va ser atropellada per un ciclista, i en caure va patir la fractura de la pelvis i un traumatisme cranioencefàlic amb un hematoma subdural. Va ser hospitalitzada el mateix dia de l’accident, però ja no es va poder recuperar de les ferides. Muriel Casals havia estat la vuitena presidenta d’Òmnium Cultural (2010-2015); i en el moment que es va produir la seva mort era diputada al Parlament de Catalunya, per la coalició Junts pel Sí i era presidenta de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent. 

Muriel Casals havia nascut a l’exili, a Avinyó (Provença-França), l’any 1945; i era filla de Lluís Casals (advocat i intel·lectual de Sabadell, que havia estat membre del partit sobiranista Acció Catalana) i d’Augusta Couturier, mestra d’ensenyament primari de Saint Étienne, Alvèrnia-França. Muriel va néixer i créixer a l’exili fins que el 1964 va retornar en solitari a Catalunya per iniciar el seus estudis a la Universitat de Barcelona. Posteriorment seria catedràtica d’Història Econòmica de la UAB, representant d’aquesta universitat a la Xarxa Lluís Vives, i professora convidada a les universitats d’Edimburg (Escòcia), London School (Anglaterra) i Bangor (Gal·les).

Muriel Casals va ser la primera dona que va dirigir l’entitat Òmnium Cultural (2010). A partir d’aquella data es va convertir en una de les principals cares visibles del moviment polític, social i cultural de l’independentisme català. Va guanyar un escó en el primer Parlament de majoria independentista de la història de Catalunya (2015) i va ser nomenada presidenta de la comissió parlamentària encarregada de l’estudi i la redacció d’un full de ruta perquè el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur polític. L’estat espanyol va intentar, repetidament, desballestar aquella comissió; però la resposta de Muriel Casals sempre va ser la mateixa: “Continuarem treballant, és clar que sí!”.