Tal dia com avui de l’any 1926, fa 95 anys, la Gaceta de Madrid (l’equivalent a l’actual Boletín Oficial del Estado) publicava una “Real Orden” signada pel rei Alfons XIII, que ordenava la destitució de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Segons les fonts, aquella destitució era la reacció del govern del règim dictatorial del general Primo de Rivera (1923-1930) a la publicació d’una llista de col·legiats en català. Des que Primo de Rivera havia perpetrat el cop d’estat que l’havia situat en el poder (15/09/1923), l’ús públic de la llengua catalana o l’exhibició de la senyera quadribarrada, estaven prohibides i perseguides.
Segons la premsa de l’època, aquella “Real Orden” havia estat cursada pel ministre de Gracia y Justicia del règim dictatorial Galo Ponte y Escartín, un furibund anticatalà que tenia un llarg recorregut professional en l’administració penitenciaria de les antigues colònies espanyoles d’ultramar. I l’execució de l’ordre -tramesa via telegràfica a Barcelona- havia estat a càrrec del governador civil provincial imposat pel règim dictatorial de Primo de Rivera, el general Joaquim Milans del Bosch i Carrió; que, com Ponte, abans d’aterrar a la capital catalana havia desenvolupat un llarga carrera professional en l’aparell colonial espanyol.
Segons la mateixa premsa, aquella destitució en massa afectava a: “Decano, don Raimundo de Abadal y Caldero; diputado primero, don Francisco de A. Ripoll y Fortuno; segundo, den Alberto Bastendas y Sampere; tercero, don José M. Trías de Bes; cuarto, don Manuel Carrasco Formiguera; quinto, don José Barbery y Prats; sexto, don José M. Vilalta; tesorero, don Casimiro Casagran y Duran; contador, don Víctor Blajot y Romero; bibliotecario, don Fernando Valls y Taberner, y secretario, don Isidro Duran y Balada”. La premsa destacava que Milans del Bosch havia anunciat que la junta destituïda seria substituïda per noms que ell mateix proposaria al govern de Madrid.