Tal dia com avui, fa 1215 anys, Carlemany -l'emperador dels francs- i Lluís -el seu fill i rei d'Aquitània- nomenaven Berà -un notable de la Septimània- primer comte de Barcelona. Berà -que les fonts apunten que era natural de Carcassona- responia al perfil clàssic dels notables que van participar en la recuperació -la conquesta franca- de la Catalunya vella. Era fill d'un notable franc de Tolosa de Llenguadoc, amb responsabilitats de govern en l'administració franca. I d'una oligarca de la Septimània (l'actual Llenguadoc) descendent de la noblesa visigòtica de Tàrraco, de Barcino o d'Empúries, que amb la invasió àrab del segle anterior havia trobat refugi als dominis francs.

El comtat de Barcelona reunia els territoris d'una antiga divisió romana d'arrel nord-ibèrica -la nació dels laietans- que es corresponia a les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, els dos Vallès i el Baix Llobregat. Amb la invasió àrab (714) l'antiga Laietània havia restat pràcticament abandonada i quan Carlemany la va incorporar a l'imperi franc (801) la va repoblar amb gent de la Septimània; bàsicament gal·loromans i descendents de refugiats iberoromans que retornaven al solar dels seus avantpassats. En canvi les noves classes dirigents -el règim feudal ja s'havia imposat plenament a Europa- estaven composades per una elit militar franca d'ascendència visigòtica.

Des d'un bon començament Barcelona va exercir un paper de capitalitat respecte als comtats francs que en el futur s'anomenarien Catalunya. Inicialment formava part d'una unitat administrativa i militar superior: el marquesat de Gòtia, amb capital a Narbona. Però l'any 865 es dividia aquella unitat. Narbona seria la capital del marquesat de Septimània, i Barcelona, del marquesat de Gòtia. Des de llavors, el comtat de Barcelona sempre exerciria el paper de “germà gran” de la resta de comtats catalans, i en reconeixement a aquest ascendent els seus comtes serien anomenats Prínceps, que era una figura d'arrel romana i republicana que significava home principal, i que és l'origen de la denominació Principat de Catalunya.