Tal dia com avui de l'any 1874, fa 143 anys, el capità general Pavía -de la regió militar de Castella la Nova amb seu a Madrid- entrava a cavall a les Corts espanyoles -amb la Guàrdia Civil a peu- i perpetrava un cop d'Estat que deixava la I República i el seu projecte federal tocats de mort. La I República havia estat proclamada 10 mesos abans, quan el rei Amadeu I -el candidat del general Prim per substituir els desprestigiats Borbons- va abdicar per la impossibilitat d'aplicar un ambiciós programa de reformes dissenyat per transportar l'Estat espanyol a la modernitat. La I República havia estat la resposta dels sectors socials més progressistes a la renúncia d'Amadeu.

Concentrava la voluntat de tots els sectors polítics compromesos amb la regeneració de l'Estat espanyol, amb un pes important dels republicans federalistes inspirats en el model nord-americà. Els seus primers presidents van ser els catalans federalistes Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall. I el seu programa polític tenia com a principal objectiu resoldre el problema de l'encaix territorial dels països "assimilats" a la nació castellana: els de l'antiga Corona d'Aragó. Postulaven un model similar a l'actual Estat de les autonomies, amb un reconeixement específic de la realitat social, cultural, històrica i econòmica de Catalunya, el País Valencià i les Illes.

Mapa d'Espanya del 1852

La I República va patir greus problemes d'ordre públic que van minar la seva estabilitat. La Revolució Cantonalista -que aglutinava la petita burgesia i l'anarquisme internacionalista al País Valencià, Múrcia i Andalusia-, postulava l'autonomia municipal i reivindicava profundes reformes socials, com la jornada laboral de 8 hores. Aquest moviment va ser aixafat per l'exèrcit, i la República va restar notablement desprestigiada entre aquelles classes que més esperances hi havien dipositat. Els conservadors -el caciquisme sociològic i ideològic- van fer la resta. Pavía, al prendre les Corts, la convertia en una dictadura presidencialista dirigida pel general Serrano, que 11 mesos més tard la liquidava definitivament entronitzant, de nou, els Borbons.