Tal dia com avui de l'any 1931, fa 86 anys, a l'edifici dels històrics Ateneu de Sants i Foment Artístic de Sants -situat al carrer Cros, 7 de Barcelona- dues organitzacions polítiques d'ideologia catalanista i esquerrana, un grup d'opinió format per diversos intel·lectuals i diverses associacions locals iniciaven una conferència que duraria tres dies, el resultat de la qual seria la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquestes organitzacions eren Estat Català, liderada per Francesc Macià, i el Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys. I el grup era L'Opinió, liderat per Joan Lluhí. Francesc Macià seria nomenat primer president del partit.

Estat Català era un partit d'acció netament independentista fundat el 1922 que havia mantingut un enfrontament constant -des de la clandestinitat- amb la dictadura de Primo de Rivera. Els seus dirigents havien protagonitzat diverses accions -com la temptativa d'invasió militar del Principat des de Prats de Molló per independitzar Catalunya- que els havien reportat un grau elevat de popularitat entre la societat catalana de l'època. Macià, Marsans, Cardona, Solé i Pagès gaudien d'una reconeguda popularitat tant a l'interior -a Catalunya- com a l'exterior -els Casals Catalans d'América que havien contribuït decisivament a finançar el partit i les seves accions-.

La Conferencia d'Esquerres crea l'Esquerra Republicana. Miting de Macià a Lleida

Míting de Francesc Macià a Lleida

En canvi el Partit Republicà Català -fundat el 1917- era un partit d'ideologia federalista que havia nascut de la fusió de diverses organitzacions de caire autonomista i reformista. Francesc Layret, Lluís Companys i Marcel·lí Domingo, des de posicions polítiques diverses havien estat els impulsors d'una iniciativa a la qual s'hi havia sumat la Joventut Republicana de Lleida. Però la dura repressió que havia patit abans i durant la dictadura de Primo de Rivera (assassinat de Francesc Layret -1920- a mans d'un confident de la policia) i les tensions internes provocades per les diferents sensibilitats l'havien debilitat davant la fortalesa i la vigorositat d'Estat Català.

En les primeres eleccions en les quals va concórrer -les municipals (i plebiscitàries) del 12 d'abril del 1931- celebrades tan sols 22 dies més tard de cloure la conferència, l'Esquerra Republicana -liderada pel carismàtic Macià- es convertiria en el partit més votat. Va guanyar a Barcelona-ciutat i a les quatre circumscripcions electorals, derrotant contra tot pronòstic el gran favorit -la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, Joan Ventosa i Pere Rahola- que havia exercit el govern de la Mancomunitat de Catalunya -l'òrgan preautonòmic- des de la seva instauració fins a la dictadura (1917-1923). Va obtenir 2.782 regidors de 3.883 possibles, i 66 diputats de 85 possibles.