Tal dia com avui de l'any 1612, fa 405 anys, Felip III, rei de la monarquia hispànica, signava un Privilegio autoritzant la celebració de corrides de bous en recintes tancats construïts a propòsit. Fins aleshores les corrides de bous s'organitzaven en recintes efímers aprofitant els grans espais urbans: places, cruïlles de carrers, o llindars de portes de muralla. Amb el Privilegio es donava el tret de sortida a la construcció de places de bous permanents. I es donava un impuls formidable a la matança contemplada com un espectacle de masses i instrumentada com a element de control sobre la societat. La versió barroca i hispànica del panem et circenses de la Roma antiga.

Les oligarquies latifundistes castellanes eren les propietàries del grans ramats de bous braus. Eren les proveïdores -les úniques i les oficials- de l'element principal de l'espectacle -el bou-. I els seus cadells, els protagonistes més destacats de l'espectacle. En aquells inicis la matança es portava a terme a cavall. I el cavaller -el torero- era sempre un element de l'aristocràcia local que es prodigava com un heroi en la macabra representació del bé (l'home) contra el mal (el bou). Una representació -amb tots els elements publicitaris- que perseguia prestigiar la nissaga aristocràtica que organitzava -i finançava- la matança i, de retruc, glorificar el sistema polític.

Gravat d'una corrida de toros del segle XVII

Als Països Catalans, tot i que està documentada la celebració esporàdica de bous a Barcelona i a València, no seria fins després de la derrota del 1714 que es té notícia de corrides organitzades regularment. I al Principat, no seria fins després de l'efímera incorporació de Catalunya a l'Imperi francès (1812-1814) que s'iniciaria la construcció de places de bous. Havien passat dos segles des de la publicació del Privilegio quan es van edificar les places de la Barceloneta (1834), Tortosa (1850), Olot (1859), Tarragona (1883), Figueres (1894), Girona (1897) i de Les Arenes de Barcelona (1900), en una etapa històrica -curiosament- de revolucions obreres i de recuperació de la consciència nacional catalana.