Tal dia com avui de l'any 1419, fa 598 anys, el Principat d'Andorra constituïa -de forma reglamentada- la primera cambra parlamentària de la seva història: el Consell General de les Valls. El seu precedent -el Consell de la Terra, que era vigent des de mitjan segle anterior- no tenia estrictament reglamentada la composició ni rigorosament documentada l'activitat. El Consell General de les Valls va ser constituït inicialment per 12 membres (2 per parròquia), nombre que s'ampliaria -poc després- a 24 membres (4 per parròquia). Les primeres sessions es van celebrar als porxos de la plaça o al cementiri d'Andorra la Vella, i tota la documentació es passava a arxivar en una arca dipositada a l'església de Sant Esteve de la capital.
L'any 1419 el Principat d'Andorra era un país amb poc més de 3.000 habitants. L'escàs volum de població quedava justificat per la limitada capacitat de recursos del territori. Un fet que, també, contribuïa poderosament a l'existència de profundes desigualtats socials i econòmiques. Les poc més de 600 cases del país estaven dividides en dos estaments clarament diferenciats. Unes 100 cases riques (els focs) i unes 500 cases pobres (els casalers). Els focs suportaven la major part de la fiscalitat que el conjunt del país aportava a les caixes dels coprínceps: els comtes de Foix i els bisbes d'Urgell. I en virtut d'aquesta contribució es van reservar la representació cameral. El monopoli polític de la societat.
La Casa de la Vall
El Consell General tenia, també, l'atribució de nomenar els batlles de les parròquies -l'equivalent a la figura de l'alcalde- i els notaris -els representants del país davant de Foix i Urgell-. Tant els síndics -presidents de la cambra-, com els consellers -diputats-, com els batlles i els notaris, sorgien de l'estament dels focs. El 1702, després d'haver passat per diverses seus, el Consell General s'instal·la definitivament a la casa Busquets, actual Casa de la Vall. A partir del 1866, amb les reformes polítiques impulsades per Guillem d'Areny-Plandolit, el Consell General iniciaria l'adaptació als models polítics moderns. Actualment es compon de 28 membres (4 per cada una de les 7 parròquies actuals), que són elegits per sufragi universal.