Tal dia com avui de l’any 1710, fa 315 anys, a Saragossa i en el context de la guerra de Successió hispànica (1701-1715), es lliurava la batalla de Monte Torrero, que va enfrontar l’exèrcit austriacista, comandat pels generals Starhemberg i Stanhope i format per 30.000 soldats austríacs, britànics, neerlandesos i catalans, i les tropes borbòniques, liderades per Felip V i pel capità general francès Maitre de Bay i integrades per efectius castellans i francesos. Aquella batalla formava part de la contraofensiva austriacista que s’havia iniciat a Catalunya (batalla d’Almenar, 27 de juliol del 1710) i que culminaria amb l’entrada de Carles d’Habsburg a Madrid (28 de setembre del 1710).

Aquella batalla es va saldar amb la victòria de l’exèrcit aliat austriacista. I en el decurs del xoc, es va produir un fet que seria el comentari recurrent de totes les cancelleries d’Europa durant les setmanes següents. Felip V —el primer Borbó espanyol—, quan va veure perduda la batalla, va desertar, abandonant a la seva sort el seu exèrcit. Però veient-se envoltat, es va amagar en un molí i va comprar la roba de la molinera per a escapar sense ser reconegut. Després de caminar uns quants quilòmetres entre marjals i canyissars, de travessar séquies i camps de conreu, moll, brut, acovardit i amb la falda i les enagües destrossades, va ser evacuat pels seus mariscals, que també havien escapat de la batalla.

Quan aquell episodi va ser conegut a Versalles, el rei Lluís XIV va decidir retirar, definitivament, el seu suport a Felip V i promoure la figura d’un altre dels seus nets, Lluís Josep de Borbó, que en aquell moment ja era la segona autoritat militar del règim borbònic espanyol. L’episodi de Torrero no era la primera deserció de Felip V, però sí que seria la que esgotaria la paciència del seu avi i valedor. Ara bé, aquell relleu no es va produir mai per la condició homosexual de Lluís Josep i els escàndols que havia protagonitzat arreu, que el van endarrerir fins que, l’11 de juny del 1712, moria misteriosament a Vinaròs (País Valencià). El mateix Felip V i la seva cancelleria farien córrer la brama que havia mort després d’una nit boja de sexe anal.