Tal dia com avui de l'any 1213, fa 813 anys, es lliurava a Muret (llavors comtat independent de Tolosa i actualment Occitània-França) una batalla decisiva que enfrontaria les armes del Casal de Barcelona i els seus aliats occitans contra les de la corona francesa. La desfeta catalana posaria fi al projecte polític català de creació d'un gran espai comú que havia de reunir els territoris de l'antiga marca de Gòtia carolíngia. La primera conseqüència d'aquella derrota de les armes aliades catalanooccitanes seria la progressiva basculació de l'espai polític i militar occità cap a l'òrbita de París.
Segons les fonts documentals, aquella derrota es va produir a causa d'un seguit de males decisions. El rei Pere I, anomenat el Catòlic, va ordenar un atac que inicialment tenia el factor sorpresa a favor seu, i que va resultar un autèntic desastre. La nit anterior els principals comandaments del seu exèrcit —i ell mateix— s'havien lliurat als excessos de l'alcohol. A primera hora de la matinada, va dirigir una operació bèl·lica sense cap garantia. A tot això es va sumar el fet que la noblesa militar aragonesa, que havia estat prèviament convocada per a la batalla, va arribar tard —possiblement a propòsit—, i amb la seva demora van perjudicar els plans militars de Pere I.
El rei Pere I va morir a mans dels soldats francesos i a cops d'espasa. La mort del rei i de bona part de les oligarquies militars catalanes va sumir el país en una situació d'amenaça de desaparició que no es va dissipar fins a la majoria d'edat del seu fill i hereu, Jaume I (1218). Durant aquells difícils anys (1213-1218), el govern de la Corona i la tutela de l'hereu van ser exercits pels cavallers templers catalans, a qui es deu la continuïtat de l'Estat catalanoaragonès. Paradoxalment, quasi un segle després (1308), el rei Jaume II iniciaria la persecució i erradicació dels templers, que culminaria el 1313, coincidint amb el centenari de la derrota de Muret.