Tal dia com avui de l'any 259, fa 1760 anys, el praeses (‘governador’) de la província romana de la Tarraconense, amb seu a Tàrraco, actualment Tarragona, donava compliment a l'edicte de l'emperador Publius Licinius Valerius, Valerià I, que havia entrat en vigor l'any anterior i que ordenava la persecució i l’erradicació de tots els dirigents de l'embrionària i clandestina Església cristiana. La guàrdia del praeses Emilià havia detingut i empresonat Fructuós, bisbe de Tàrraco, i Eulogi i Auguri, diaques de la diòcesi tarraconense, el 16 de gener del 259 (cinc dies abans), acusats dels càrrecs de traïció a l'estat romà per negar-se a adorar l'emperador.

El praeses Emilià, per la seva condició de governador, tenia assignat el control absolut de l'administració de justícia. Tenia la facultat de celebrar judicis in secretario (al seu despatx) o pro tribunali (a l'audiència pública). I tenia, també, la facultat de l' ius gladii (dictar sentències de mort). No es té constància documental del procés judicial a què van ser sotmesos, però sí del veredicte. Fructuós, Eulogi i Auguri van ser lligats a una estaca i cremats vius. La brutal execució es va portar a terme a l'arena de l'amfiteatre de la ciutat i va ser presentada i presenciada per les autoritats romanes, municipals i provincials, com un gran espectacle públic.

Perspectiva hipotètica de Tàrraco el segle II d.C. / Museu Nacional Arqueòlogic de Tarragona

L'any 259 la comunitat cristiana de Tàrraco estava relativament organitzada. Malgrat que s'ha dit que l’apòstol Pau, a mitjan segle I, havia estat el pioner de l'evangelització de Tàrraco, investigacions recents posen de relleu una antiga i intensa relació amb la comunitat cristiana de Cartago, a la província romana d'Àfrica Proconsular. El cristianisme hauria arribat a Tàrraco a través de mercaders i acadèmics i s'hauria difós, principalment, entre les classes més cultivades de la ciutat. No seria fins a la promulgació de l'edicte de Milà (313), que convertia el cristianisme en la religió oficial de l'imperi romà, que aquesta religió s'estendria entre les classes populars de Tàrraco.  

 

Imatge principal: Representació barroca del martiri de Fructuós, Eulogi i Auguri / Arquebisbat de Tarragona