Tal dia com avui de l’any 1921, fa 100 anys, l’Ajuntament de Barcelona acceptava la cessió d’uns terrenys delimitats pels carrers Mallorca, Sardenya, Provença i Sicília; amb la condició que aquest espai s’havia de destinar a parcs, jardins o camps d’exercicis esportius. Aquells terrenys eren propietat de l’Associació de Devots de Sant Josep, un col·lectiu format per més de 25.000 membres que, dirigida per Josep Maria Bocabella, havia estat el promotor de les obres del temple de la Sagrada Família (1882).
Aquells terrenys formaven part del projecte de creació d’una gran plaça (anomenada Plaça Estelada pel seu traçat similar a un estel) que, ensems, era part del Pla Jaussely, que s’havia dissenyat per integrar de forma racional els pobles del pla de Barcelona al Pla d’Eixample de Cerdà. En aquells moments, Barcelona ja era el primer centre demogràfic i econòmic de la península Ibèrica, i les classes dirigents de la ciutat proposaven un nou plànol que reforcés el paper de capitalitat de Barcelona.
El Pla Jaussely —dibuixat per l’arquitecte urbanista Leon Jaussely (Tolosa, Llenguadoc, 1875 – Givry, Borgonya, 1932)— havia previst destinar els pobles de la part més alta del pla de Barcelona (Sarrià, Sant Gervasi, Horta) a funcions d’esbarjo; la zona mitjana (Sant Andreu i Sants) a concentració industrial i edificació d’habitatges obrers; i la zona central (Gràcia) conservaria el seu caràcter menestral. Aquell pla, també preveia desplaçar el centre de la ciutat a la plaça de les Glòries.
D’aquella cessió de terrenys resultaria la creació de la plaça de la Sagrada Família, situada al costat de ponent del temple i que, en l’actualitat, és un dels espais més coneguts i més concorreguts de la ciutat de Barcelona i de la península Ibèrica. Però, en canvi, el Pla Jaussely no es portaria mai a terme. La cultura especulativa dels propietaris dels terrenys de la part més alta de l’Eixample; i l’oposició dels veïns i dels comerciants de Ciutat Vella a la pèrdua de la centralitat van condemnar el projecte al fracàs.