Tal dia com avui de l’any 1955, fa 68 anys, el Consell de Ministres del règim franquista creava el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que esdevenia el segon espai protegit dels Pirineus, després del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut (Aragó), declarat el 1918. La declaració de protecció d’Aigüestortes i Sant Maurici tenia una llarga història que es remuntava al 1932. En aquella època, el govern de la Generalitat republicana va tirar endavant el primer projecte de parc natural per a la zona, que no es va poder materialitzar a causa de la Guerra Civil i de la liquidació de l’autogovern després de l’ocupació franquista del país.
En el projecte franquista del 1955, clarament inspirat en el de la Generalitat del 1932, es va acotar una superfície protegida de poc més de 9.000 hectàrees, que seria incrementada en ampliacions successives. D'ençà del 1980, amb la restauració de l’autogovern, la Generalitat va recuperar les competències d’Agricultura, que ja havia gestionat a l’època republicana (1931-1939), i va desenvolupar les de Medi Ambient, de nova creació, i va endurir les mesures de protecció del parc. Se'n va ampliar la superfície protegida i s'hi van prohibir una sèrie d’activitats, com la tala d’arbres, la caça d’animals o l’acampada lliure, que havien estat tolerades durant l’etapa franquista.
Actualment, és un espai protegit de 40.852 hectàrees (quatre vegades la seva superfície inicial), que s’estén per les comarques del Pallars Sobirà (est), el Pallars Jussà (sud), l'Alta Ribagorça (oest) i el país d’Aran (nord). Acull una fauna variada formada per 340 espècies de vertebrats, de les quals 173 estan protegides. Entre aquestes espècies destaquen el trencalòs, l’àliga daurada, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, la perdiu grisa, el pela-roques, el milà reial, l’almesquera, el tritó pirinenc i la sargantana pirinenca. I alberga 1.940 espècies de flora, de les quals 54 estan protegides, i una gran varietat de fongs i molses, amb espècies úniques a la península Ibèrica.