Tal dia com avui de l’any 1659, fa 366 anys i en el context de la darrera fase de la Guerra hispanofrancesa (1635-1659), a l’illa fluvial dels Faisans —situada al mig del riu Bidasoa, prop de la seva desembocadura, entre els municipis d'Irun (País Basc sota dominació hispànica) i Hendaia (País Basc sota dominació francesa)—, els representants diplomàtics de les cancelleries de Madrid i París iniciaven les negociacions per a posar fi al conflicte que enfrontava ambdues potències des de feia 24 anys i que havia format part de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59).
Aquella guerra havia esclatat en un context molt específic: les monarquies hispànica (en decadència) i francesa (en ascens) dirimien el lideratge continental. De fet, aquella guerra, negociació i tractat de pau, marcaria la fi de la monarquia hispànica com a primera potència mundial, categoria que ostentava des del 1519 (reunió del patrimoni Habsburg-Trastàmara en la figura de Carles de Gant), i el seu relleu per la monarquia francesa, que la conservaria fins al 1815. Després de quasi un quart de segle de combats, ambdós contendents estaven esgotats, però seria la cancelleria de Madrid la que sol·licitaria a la de París obrir negociacions de pau.
Aquelles negociacions es van allargar tres mesos, fins que, el 7 de novembre de 1659, Luis de Zúñiga —representant del rei hispànic Felip IV— i Giulio Mazzarino —representant del rei francès Lluís XIV— van signar el tractat. Poc després, ambdós monarques el ratificaven. Durant el curs de les converses es va fer patent la posició d’inferioritat que van jugar els representants de Madrid, reflex de la impotència hispànica en els camps de batalla, que, ara, es projectava sobre les taules de negociació. Els hispànics, entre altres coses, van cedir els comtats nord-pirinencs a França i, en la seva correspondència, s'hi revela una voluntat de punició cap a Catalunya.