Tal dia com avui de l’any 1282, fa 742 anys, a Palerm (capital del regne angeví de Sicília); esclatava una revolta popular que duraria sis setmanes i que se saldaria amb la mort d’unes 4.000 persones, principalment militars francesos de l’aparell de govern del rei usurpador Carles I d’Anjou (aliat del Pontificat) i civils sicilians partidaris del Pontífex que havien donat suport a la maniobra d’assassinat i suplantació del legítim rei Manfred I (aliat de l’Emperador). Aquell episodi, instigat per Joan de Pròixida (un agent de la cancelleria de Barcelona infiltrat a Palerm), s’iniciaria a l’església de l’Esperit Sant de Palerm (situada al turó de Santa Úrsula, a extramurs), el vespre del Dilluns de Pasqua 30 de març de 1282, i seria conegut com les Vespres Sicilianes.

En el context de conflicte entre les dues superpotències de l’època (el Pontificat i el Sacre Imperi); la nissaga reial siciliana dels Hohenstaufen s’havia posicionat a favor de l’emperador. Però l’aliança formada pel pontífex Martí IV i el rei Felip III de França havia ordit l’assassinat de Manfred I (1266) i la seva suplantació per un Anjou. Després d’aquella usurpació, la major part de l’aristocràcia siciliana s’havia exiliat a Barcelona, buscant la protecció de Constança, filla primogènita del malaurat Manfred I, esposa de l’hereu al tron de Barcelona Pere (futur Pere II) i nora del rei Jaume I. Un dels exiliats més celebrats seria un nen anomenat Roger de Llúria, que anys més tard tindria un destacat paper en la conquesta catalana de Sicília (1282).

La cancelleria de Barcelona va voler fer valer els legítims drets de Constança (que el 1282 ja era reina consort de la Corona catalanoaragonesa) per aconseguir el domini de Sicília, l’illa més estratègica de la Mediterrània i la clau de pas de tot el comerç que es movia d’una riba a l’altra del vell Mare Nostrum. La cancelleria de Barcelona va preparar a consciència l’operació, i la primera fitxa que va moure va ser la revolta popular de Palerm. Només quatre mesos més tard, l’exèrcit catalanoaragonès, amb el rei Pere al capdavant i amb els Almogàvers com a punta de llança, desembarcaven a Trapani i iniciaven la conquesta de l’illa. Culminada la conquesta (1285), Sicília passaria a formar part de l’edifici polític catalanoaragonès fins que el 1714 els Borbons la van alienar.