Tal dia com avui de l’any 1713, fa 305 anys, en el context de la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), que s’anomenaria Guerra dels Catalans (1713-1714), l’exèrcit francocastellà del duc de Pòpuli —primera autoritat militar del bàndol borbònic a Catalunya— posava setge a la ciutat de Barcelona. Aquell bloqueig, que duraria 414 dies, se saldaria amb la mort o la invalidesa de més de 20.000 persones (entre atacants i defensors) i culminaria amb l’assalt final (els combats que es van lliurar a l’interior de la ciutat l’11 de setembre de 1714) i la capitulació de Barcelona (12 de setembre de 1714).

Quan els comandaments borbònics van posar setge a Barcelona, els aliats internacionals de la causa austriacista ja s’havien retirat del conflicte. Quatre setmanes abans (30 de juny de 1713), els comandaments austríacs i britànics havien evacuat, de forma pactada amb els francocastellans, els seus exèrcits a Catalunya. I dues setmanes abans de l’inici del setge (9 de juliol de 1713), la Junta de Braços (l’equivalent al Parlament) havia fet públic que, després de sotmetre a votació la posició que havía d'adoptar Catalunya en aquell nou escenari bèl·lic, s’havia imposat l’opció de resistir a ultrança.

Plànol del setge de Barcelona / Instituto de Historia y Cultura Militar (Madrid)

El duc de Pòpuli va ordenar envoltar completament Barcelona amb un exèrcit de 40.000 homes format per 63 batallons francesos, 15 batallons castellans i 10 batallons de mercenaris. I va ordenar, també, situar 150 peces d’artilleria apuntant a la ciutat, que en el decurs del bloqueig causarien l’ensorrament de dotzenes de cases i la mort de centenars de civils. En canvi, Barcelona estava defensada per un contingent de 6.700 efectius, distribuïts entre l’Exèrcit de Catalunya (2.000 homes comandats per Antoni de Villarroel) i la Coronela de Barcelona (4.700 homes comandats per Rafael de Casanova).

El setge de Barcelona va ser plantejat com una guerra d’extermini. El primer Borbó hispànic va adreçar una carta al duc de Berwick, que havia rellevat Pòpuli, destituït per incompetent, en què deia: “Estos rebeldes como tales están y son incursos en el mayor rigor de la guerra... si arrepentidos de su error, recurrieren antes de abrir la trinchera pidiendo misericordia, no se la concedáis prontamente... y si todavía aún, precitos, llegase el caso de asalto, ya en él no son dignos de la menor piedad y deben experimentar el último rigor de la guerra”.

Imatge principal: Gravat que representa l'obertura de les trinxeres de l'exèrcit atacant / Institut Cartogràfic de Catalunya