Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, a Sant Quintí de Mediona (llavors vegueria de Vilafranca i actualment comarca de l’Alt Penedès), i en el context de la darrera fase de la guerra de Successió hispànica (1701-1715) anomenada Guerra dels Catalans (1713-1714), les forces borbòniques francoespanyoles entraven a la vila i detenien, concentraven i executaven a sang freda més de 800 civils desarmats i indefensos. Aquella massacre va ser ordenada pel brigadier espanyol Diego González —del quarter borbònic de la vila ocupada de Vilafranca—, que manava un contingent de 2.600 efectius armats destinats a la persecució i extermini de la resistència catalana.

No obstant això, aquella operació repressiva s’enquadrava en el paisatge de violència extrema que s’havia fabricat a partir de l’extorsió que el règim borbònic practicava sobre la població catalana de la zona ocupada. El francès Jean Orry, primer ministre de la cancelleria borbònica, pretenia finançar la guerra amb impostos extraordinaris gravats sobre la població de la zona ocupada. Però després de set anys de guerra (1707-1714), la població civil catalana no podia fer front a aquella “tributació de guerra” i l’aparell de dominació borbònic responia amb la requisa de la collita i dels aliments. Fins i tot, en algunes ocasions (com delata la documentació de l’època), els borbònics havien confiscat la casa i la terra dels civils.

Aquesta onada repressiva va generar una fortíssima contestació. Una setmana abans de la massacre de Sant Quintí (4 de gener), la població civil de Sant Martí Sarroca (vila situada a 16 quilòmetres al sud) havien emboscat una columna militar de 150 granaders borbònics que es dirigien al poble per a extorquir els civils. Aquella columna va ser massacrada i, a tall de venjança, el brigadier espanyol Diego González ordenaria cremar Sant Martí (que havia quedat despoblada) i massacrar Sant Quintí (que donava refugi als resistents). Quan els borbònics van entrar a Sant Quintí, només hi quedaven dones, vells i nens, però això no impediria l’assassinat a sang freda de més de 800 civils desarmats i indefensos.

Cinc mesos més tard (juny del 1714), González ordenaria calcinar la vila de Monistrol de Montserrat “por haber dado socorro a los sediciosos”.