Tal dia com avui de l’any 1558, fa 464 anys, a Londres, moria Maria Tudor i Aragó, que havia estat reina titular d’Anglaterra des del 19 de juliol de 1553 fins a la seva mort i reina consort de la monarquia hispànica —pel seu matrimoni amb Felip II— entre 1556 i 1558. Maria era filla del rei Enric VIII d’Anglaterra i de la seva primera esposa, Caterina d’Aragó, filla de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’Isabel I de Castella-Lleó. Maria no va heretar la corona anglesa directament del seu pare, sinó que va assolir el tron després de la prematura mort del seu germanastre Eduard VI, que havia succeït Enric VIII, i de l’efímer regnat de Joana Grey.
Quan es va produir el divorci dels seus pares, Maria era una jove de disset anys que ja tenia una opinió formada sempre favorable a la seva mare. Per aquest motiu, el seu pare la va recloure en una casa de camp, a l’interior d’Anglaterra, allunyada de la cort i condemnada a un matrimoni de segona o tercera línia. Durant aquell llarg període d’exili (1533-1553), que es va perllongar més enllà de la mort d’Enric VIII i va abastar els anys de regnat d’Eduard VI, Maria va fabricar un odi molt profund cap a una sèrie de personalitats polítiques i eclesiàstiques del país alineades amb la ideologia Tudor i amb la nova Església d’Anglaterra.
Quan va morir Eduard VI, el partit aristocràtic, que havia patit especialment la repressió del règim Tudor, va imposar la seva coronació. A partir d’aquell moment, Maria va portar a terme una brutal venjança contra les personalitats més destacades de la cancelleria del seu pare i va promoure persecucions i assassinats de persones de confessió anglicana. Segons la investigació historiogràfica, hauria ordenat la mort a la foguera d’un mínim de tres-centes persones. Per aquest motiu, les classes mercantils i populars (les més afectades per la seva repressió) li van penjar el malnom de "Bloody Mary” (Maria la Sanguinària). Va morir d’un càncer d’ovaris.