Tal dia com avui de l’any 1938, fa 85 anys, en el context de la guerra civil espanyola (1936-1939), a les deu de la nit, les aviacions dels règims feixista italià i nazi alemany, que combatien a favor del bàndol franquista, iniciaven un bombardeig sobre Barcelona, que duraria tres dies (16, 17 i 18 de març de 1938). Durant aquells tres dies els Savoia Marchetti italians i els Heinkel alemanys, van efectuar disset atacs aeris, exclusivament contra la població civil; van llençar 44 tones de bombes al centre de la ciutat i van causar la mort a més de mil persones. Segons la investigació historiogràfica, en les setmanes posteriors haurien mort unes quatre mil persones més que havien quedat malferides per l’efecte del bombardeig.

Aquell bombardeig, precedit per un del 30 de gener, formava part d’un pla dissenyat per l’estat major rebel i els seus aliats feixistes i nazis, que el general italià Francesco Prícolo havia resumit amb una cita: “Cal crear una sensació de terror immediat entre la població enemiga, destruint contínuament la ciutat, els centres urbans, totes les fonts de vida, i sotmetre’ls a un malson del qual no puguin despertar i que els obligarà a rendir-se”. Aquesta estratègia va ser anomenada bombardeig per saturació i es va posar en pràctica, per primer cop en la història, durant el conflicte civil espanyol, en els atacs aeris del bàndol franquista sobre una ciutat basca, Gernika (26 d’abril de 1937) i una de catalana, Lleida (2 de novembre de 1937).

La reacció internacional va ser de reprovació, però els bombardejos per saturació no van cessar. Després de la massacre de Lleida, el general Franco va declarar que els aviadors italians havien confós la capital del Segrià (llavors una ciutat de 40.000 habitants amb la seva inconfusible Seu Vella) amb la fàbrica d’electricitat de Flix. I tot seguit atacarien Tortosa, Tarragona, Barcelona o Granollers. I després de la derrota republicana a la Batalla de l’Ebre (novembre, 1938), intensificarien els atacs contra la població civil catalana, metrallant i bombardejant les columnes de refugiats (formades, bàsicament, per dones, nens i gent gran) que es dirigien a l’exili. Només a Figueres (3 de febrer de 1939) van assassinar 281 persones, 25 de les quals eren nens.