Tal dia com avui de l’any 1628, fa 397 anys, a Portsmouth (sud d’Anglaterra), l’oficial de l’exèrcit anglès John Felton apunyalava mortalment George Villiers, duc de Buckingham i favorit i amant del rei Jaume I d’Anglaterra i VI d’Escòcia. Villiers va ser assassinat mentre preparava, per encàrrec del rei, una expedició naval contra els protestants francesos. Aquells fets es van produir a l’interior d’una taverna en el decurs d’una violenta discussió i, oficialment, es va dir que el militar que l’havia mort ho havia fet per la decepció que l’hi havia provocat en la direcció de les anteriors campanyes militars. Però, la investigació historiogràfica actual apunta que hauria estat assassinat per ordre del Parlament —enfrontat al rei— i Felton, un personatge alcohòlic i violent, hauria estat l’elegit per a carregar amb la culpa.

Villiers havia nascut el 1592 en una família de la baixa noblesa anglesa, no excessivament rica però sí molt ambiciosa, que de petit el va enviar a educar-se a França. El 1614, amb 22 anys, va ser presentat el rei, amb el propòsit que s’hi fixés. El rei Jaume, que era homosexual, el va descriure com “el cos més ben format d’Anglaterra” i van iniciar una relació sentimental clandestina que generaria molta polèmica. Per evitar l’escàndol, el rei Jaume el va obligar a casar-se amb una dama de la cort, Katherine Manners, que, amb el suport de la seva família, va resistir fins a on va poder per impedir aquella farsa. No obstant això, van estar casats durant vuit anys (1620-1628), temps durant el qual van engendrar quatre fills.

Villiers va ser amant de Jaume fins a la mort del rei i, tot seguit, ho va intentar amb el fill del difunt Carles I. Jaume I havia dit de Villiers “Si Jesucrist va tenir el seu Joan, jo tinc el meu Jordi (Villiers)”. I el favorit li va correspondre escrivint-li “Estimo la teva persona i estimo totes les teves parts”. Va ser un personatge terriblement impopular i especialment odiat per les figures més influents de la política anglesa. Els seus contemporanis el van descriure com un element totalment incapaç per portar a bon port les missions d’alta política que li encarregava el rei i únicament dedicat a polir i fer lluir la seva imatge. Poc després de la seva mort, va córrer la brama que Carles I, el fill de Jaume I, l’hauria fet assassinar en un atac de gelosia perquè hauria tingut un affaire amb un altre home de la cort.