Tal dia com avui, fa 524 anys, Ferran II va patir un atemptat que pretenia posar fi a la seva vida. Va ser a les escales del Palau Reial de Barcelona al voltant de les 12 del migdia. Ferran II era a Barcelona negociant amb els representants de la corona francesa la recuperació del Rosselló, que trenta anys abans el seu pare Joan II havia cedit a canvi de suport militar en la guerra que mantenia contra l'aristocràcia feudal del país. A la sortida de la sessió matinal, va ser apunyalat al trapezi amb un coltell que li va provocar una ferida incisiva d'uns 10 centímetres, la fractura de la clavícula esquerra i una important pèrdua de sang.
Aquest és un dels capítols més misteriosos i enigmàtics de la història dels Reis Catòlics, i del seu projecte d'unió dinàstica. Va ser detingut com a autor dels fets un pagès de remença de nom Joan de Canyamars, de Dosrius (Maresme). Va ser interrogat i sotmès a tortura –seguint els brutals procediments de l'època–. Sospitosament les cròniques del moment es contradiuen. Unes diuen que va actuar “en nom de l'Esperit Sant”; d'altres que ho va fer “en nom del diable”; d'altres, “pel bé comú”, i alguna “perquè ell es considerava el rei legítim”. En el que totes coincideixen és a atribuir-li una pertorbació mental.
Aquest fet desmunta tot el procés. La investigació historiogràfica ha esbrinat que, poc abans, Joan de Canyamars havia aconseguit fer efectiva l'herència del seu pare. Una pretesa pertorbació mental ho hauria impedit. Joan de Canyamars era un pagès ben situat econòmicament i socialment, que en el moment dels fets tenia 60 anys, una edat molt avançada en aquella època. Les cròniques diuen que va ocultar-se a la capella del Palau durant tot el matí, i que quan el rei va ser a les escales del Palau, Canyamars –en un moviment molt ràpid– va burlar la guàrdia personal del rei i va apunyalar-lo.