Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, arribava a Barcelona el primer contingent de refugiats bascos de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Només feia dotze setmanes que havia esclatat el conflicte, però el cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del mateix 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa. Segons la premsa de l’època, aquells primers refugiats procedien de les ciutats de Sant Sebastià, Irun, Tolosa i Eibar i fugien de la terrible repressió que les tropes rebels del general Mola practicaven sobre les persones d’ideologia basquista i republicana en les zones que, progressivament, ocupaven.

Aquell primer contingent de refugiats va arribar Catalunya a través de territori francès. El govern de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Secretariado Vasco de Refugiados del govern basc, va habilitar una oficina a Barcelona, situada a la plaça de Germinal Sala (actualment plaça de Navàs, al Poble Sec), amb la missió de tramitar l’acolliment i gestionar la recol·locació d’aquells refugiats. Aquell conveni seria una de les primeres mesures que signaria el primer govern basc (constituït tres dies abans), gràcies, en bona part, a les excel·lents relacions entre l’executiu que presidia José Antonio Agirre (PNB) i el que presidia Lluís Companys (ERC).

No hi ha dades concretes sobre el nombre exacte de refugiats procedents d’Euskadi que entre l’octubre de 1936 (ocupació de Guipúscoa) i el juny de 1937 (ocupació de Biscaia) van ser acollits a Catalunya, però s’estima que la xifra oscil·la entre els 3.000 i els 5.000. Amb l’ocupació franquista de Bilbao (18 de juny de 1937), el lehendakari i el seu govern seguirien les passes d’aquells refugiats. L’executiu basc i les seves famílies van ser acollits a Barcelona pel Govern de la Generalitat i se’ls va facilitar una infraestructura política i social perquè poguessin continuar exercint les seves funcions. Posteriorment, el lehendakari Agirre proclamaria que Catalunya seria sempre la seva segona pàtria.

El president Companys i el lehedakari Agirre (Barcelona, 1938) / Fundació Sabino Arana