Tal dia com avui de l’any 1557, fa 465 anys, a Londres, moria Anna de Cleves, quarta esposa del rei Enric VIII d’Anglaterra i reina consort entre el 6 de gener i 9 de juliol de 1540. El 12 d’octubre de 1537 havia nascut el príncep Eduard, l’únic descendent masculí d’Enric que el sobreviuria. Però la prematura mort de la reina Jane Seymour (l’antecessora d’Anna de Cleves) a causa d’una infecció postpart (24 d’octubre de 1537), i la precària salut de l’hereu Eduard, van forçar Enric a un nou matrimoni que pretenia assegurar el tron a la nissaga Tudor. Anna, que en el moment que es van negociar les noces tenia vint-i-cinc anys, va ser elegida per Thomas Cromwell, mà dreta del rei, per la seva condició de filla d’una casa luterana dels Països Baixos, però mai va ser del gust d’Enric, que entre el seu cercle privat l’anomenava “l’egua de Flandes”.

Els Cleves eren ducs semiindependents de l’estat de Berg, situat a la vall baixa del riu Rin i adscrit al conglomerat polític format per l’Imperi Romanogermànic (actualment, land alemany de Renània-Palatinat). Anna, nascuda a Düsseldorf el 1515, era filla de Beatriu de Cleves-Urgell; era neta d’Elisabet d’Urgell i del seu marit el príncep portuguès Pere d’Avis; era besneta del comte Jaume d’Urgell —candidat al tron catalanoaragonès derrotat a Casp (1412)— i de la seva esposa Isabel d’Aragó i de Fortià; i era rebesneta del comte-rei Pere III i de la seva quarta esposa Sibil·la de Fortià. Els Cleves havien estat, històricament, molt propers a la casa de Borgonya (comtes independents de Flandes) i, des de finals del segle XV, a la casa d’Habsburg (que s’havien convertit en els nous sobirans flamencs).

Però els menyspreus i les humiliacions de Maximilià d’Habsburg (el marit de Maria, la darrera comtessa Borgonya de Flandes, i consogre del Trastàmara Ferran el Catòlic), que els considerava uns servidors poc fiables, els va inclinar cap al món luterà i cap a la rebel·lió alemanya i neerlandesa contra els monarques hispànics i procatòlics Carles de Gant i contra Felip II. Quan Thomas Cromwell es va fixar en Anna, hi va veure una princesa amb una llarga tradició familiar nobiliària, i molt ben relacionada amb les potentíssimes classes mercantils luteranes de les províncies neerlandeses de Flandes. No obstant això, la unió només va durar set mesos, però Anna va saber conservar el respecte del seu exmarit i el de les filles dels anteriors matrimonis d’Enric (Maria I i Elisabet I) en un escenari d’extrema violència contra els enemics polítics dels Tudor.