Tal dia com avui de l’any 1918, fa cent anys, la comissió de sanitat de l’Ajuntament de Barcelona anunciava la fi del segon brot —el més mortífer— de la pandèmia coneguda com a grip espanyola o dama espanyola, i clausurava el llatzeret municipal habilitat a l’Hospital Municipal d’Infecciosos (actualment Hospital del Mar). El segon brot de grip espanyola havia arribat a Catalunya a principis de setembre, i només a Barcelona havia afectat més de 100.000 persones (el 15% de la població). La màxima incidència s’havia produït en les dues primeres setmanes de l’octubre de 1918.
Segons la majoria de les fonts, la grip s’havia propagat des d’un focus situat a la Xina i havia arribat als Estats Units el març de 1918. El corrent migratori xinès cap als centres industrials nord-americans hauria actuat com a vehicle de propagació. Poc després (abril de 1918) arribaria a Europa amb el moviment de tropes nord-americanes als camps de batalla de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i es propagaria a gran velocitat pel territori francès. Entre el maig i el juny de 1918 es diagnosticaven els primers casos a Anglaterra, Bèlgica, Itàlia i Catalunya.
El segon brot (setembre-octubre de 1918) va ser especialment mortífer. Segons algunes fonts, va tenir una incidència vint vegades més gran que el primer brot (maig-juny de 1918). En el conjunt de Catalunya s’estima que va afectar unes 300.000 persones i que acabaria provocant la mort, de forma directa o be agreujant malalties respiratòries cròniques, a unes 25.000 persones, de les quals unes 10.000 eren a Barcelona. Segons la informació de l’Ajuntament, dels 32 estrangers ingressats al llatzeret municipal, 6 (el 18,75%) havien mort en el decurs del segon brot de la pandèmia.
Imatge: Fotografia del llatzeret de l'Hospital del Mar, anomenat Pavelló Recreatiu (1918) / Hospital del Mar