Tal dia com avui de l’any 1451, fa 575 anys, a Madrigal de las Altas Torres (Corona castellanolleonesa) naixia Isabel de Trastàmara i de Bragança, que, divuit anys més tard (1469), seria casada amb el seu cosí segon Ferran de Trastàmara (futur Ferran II de Catalunya-Aragó) i, vint-i-tres anys més tard (1474), es convertiria en la reina titular de Castella i de Lleó. Isabel era la filla primogènita del rei Joan I de Castella i de la seva segona esposa, Isabel de Bragança, i, per tant, la seva posició a la cursa successòria al tron era, inicialment, molt secundària (la precedia el seu germanastre —fill del primer matrimoni del seu pare— Enric i el seu germà Alfons).
Però els enemics polítics del seu germanastre, el rei Enric IV, van ordir el destronament del monarca i la coronació d’Alfons (el germà petit d’Isabel). La prematura mort d’aquest (la investigació contemporània apunta cap a un emmetzinament) i una gran dosi d’ambició personal la col·locarien en una posició privilegiada. Tot i que el rei tenia una filla, Joana —mal anomenada "la Beltraneja"—, els enemics polítics del monarca (els partidaris del difunt Alfons, i en aquell moment partidaris d’Isabel) van aconseguir que l’apartés de la successió. Aquests acusaven Joana de ser fruit d’una relació extramatrimonial entre la reina i el primer ministre Beltrán de la Cueva.
A la mort d’Enric IV (1474), Isabel es va autocoronar a Segòvia i, tot seguit, va esclatar un conflicte civil (la Segona Guerra Civil Castellana), que enfrontaria els partidaris de Joana (favorables a la unió dinàstica de les corones castellanolleonesa i portuguesa) i els d’Isabel (favorables a la unió dinàstica de les corones castellanolleonesa i catalanoaragonesa). En aquell moment, Isabel ja estava casada amb Ferran (1469) i les energies de la cancelleria de Barcelona es van orientar, totalment, al triomf del partit d’Isabel. L’1 de març del 1476, a la Batalla de Toro, les tropes del partit d’Isabel van derrotar les del partit de Joana i va confirmar la seva condició de reina.